blog de Montserrat Ponsa

Ahir vaig anar al Teatre de Ponent de Granollers a veure Laura a la ciutat dels sants. Posada en escena sota la direcció de Txell Roda, va ser un tornar a passejar per Vic, ciutat de terra endins, no tant ara però sí en temps passats, quan tenia una idiosincràsia que Miquel Llor va saber descriure meravellosament i que, passats molts anys, segueix viva con si fos acabada de néixer. Maleïda societat feudal, la que deixava la dona sotmesa al marit…Ni l’amor feia trontollar aquell hereu de casa rica que estava en possessió de tot: riquesa, poder, summisió de la germana que l’odiava a mort, de la ciutadania…Els vicis, la desesperació, l’amor, la indignitat, la passió desenfrenada i la por al què diran, traspuen del diàleg, i es reafirmen amb la gestualitat, les mirades, els vestits. El drama rural en tota la seva magnitut… Crec que el llibre de Miquel Llor escrit el 1931, “Laura a la ciutat dels sants” em va marcar quan el vaig llegir. La seva intromissió a l’ànima humana, descobrir les seves intimitats, desitjos, perversions, la falsetat d’aquells que volien però no gosaven com el Pere, un dels personatge d’aquesta obra, l’esperança il.lusionada de Laura, la fa de rigorosa actualitat. Poc ha canviat en aquesta societat malaltissa que ens ha tocat viure.

This entry was posted on 7 mayo 2012 at 2:17 pm and is filed under INDIGNIDAD. Puedes seguir las respuestas de esta entrada a través de sindicación RSS 2.0. Puedes dejar una respuesta, o trackback desde tu propio sitio.