Ha mort l’Emili Teixidor, l’home increïble que tothom coneixia, per a tothom tenia una paraula. El vaig conéixer de la ma d’altres malaguanyats amics, el Marti Pol, el Santi Santamaria. No hi havia cap celebració sense la seva presència. Va sentir molt la mort d’aquells dos personatges que, com ell, han marcat fites, la poesia de Martí Pol, la cuina del Santi, la literatura de l’Emili. Ens estem quedant orfes…
La seva signatura serà ja pel record. Una de les seves darreres obres “Pa negre” ha donat la volta al món. Per a mi, va ser una obra mestre amb la qual em sentia molt identificada. La vida d’aquell jove, em va recodar la meva infantesa en aquells moments difícils del franquisme. Vaig romandre immòbil a la butaca del cine, estava trasbalsada. Imagino que a moltes persones els va pssar el mateix. Gràcies Emili, no serà fàcil oblidar-te, la teva mirada punyent ens fitarà, segur, des de les estrelles on a ben segur ja t’has instal-lat, prop del Martí, prop del Santi. No ens oblideu, nosaltres segur que no ho farem…Fins aviat!