Nuestro adiós a Ramón fue grande, caluroso. Muchos amigos acompañamos a Anna y a su hermosa família: hijo/as nieto/as, biznietos.
Su serenidad le acompañó hasta el último soplo de vida. Su rostro sereno se fue con él… Hasta siempre, no te olvidaremos.
blog de Montserrat Ponsa
Inicio con la Marcha Mundial por la Paz y la no violencia
FUNDACION CULTURA DE PAZ
Comentaris recents
Maria Antònia Arnau on Guatemala, de nuevo la IM… Maria Antònia Arnau on Otra muerte enluta a los Qom,… Maria Antònia Arnau on Malcom X Diego invernon on El Barça no puede ofrecer imág… Francisco Dental on Federico Mayor Zaragoza, Objec… montserratponsa on Escola Mestres Montaña, encuen… montserratponsa on Pregón, de inicio de la Feria… Jesús on Pregón, de inicio de la Feria… Maria Antònia Arnau on Fundación Guayasamin, 1er Circ… Maria Antònia Arnau on ¿Por qué tantas guerras, tanta… montserratponsa on Caminos de Paz, presentación e… Maria Antònia Arnau on Bejamin Forcano, bello poema p… Hayden Kelln on Caminos de Paz, presentación e… Maria Antònia Arnau on Evo Morales expulsa a USAID de… Maria Antònia Arnau on Con mi biznieto, me siento…
elvaig coneixer una mica; mentres va ser President del Col.legi de Metges el veia pels passadissos i el saludava i alguna vegada li vaig assegurar el cotxe.
I si no m´equivoco a qui recordo més es a la seva esposa; ella era la que venia a fer els tramits administratius, però cada vegada fa més anys !!!
Efectivament, era jo qui passava a fer els tràmits. Moltes gràcies!
Quan en tinguis ganes quedem per dinar si vols…Petons i ànim!!!
Gràcies pel recordatori, Montserrrat, m’ha agradat i m’ha consolat molt.