Eugeni Xammar, un veí de l’Ametlla per internacionalitzar la realitat econòmica i social de Catalunya

El periodista Eugeni Xammar dóna nom al Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques del Govern
Aixi ho ha aprovat el Govern, un Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, amb l’objectiu d’impulsar la projecció internacional de Catalunya a través d’un contacte “permanent i fluid” amb els mitjans de comunicació de mig món. L’objectiu del programa és “assolir una acció exterior eficaç, coherent i coordinada amb tots els actors que actuen a l’escenari internacional”, és a dir, emetre a l’exterior un relat propi sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya.
“No serà només un servei de propaganda, sinó que intentarà comunicar directament amb els mitjans internacionals i procurarà oferir informació d’origen sense que hagi de passar pel sedàs dels canals diplomàtics de l’Estat espanyol”, asseguren fonts del Govern. Amb una data de caducitat de dos anys, comença a caminar el Programa Internacional de Comunicació i Relacions Públiques Eugeni Xammar, esperant que el nom sí que faci la cosa. “En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegats. És l’home més intel·ligent que jo conec, el que té un cop d’ull més segur i un coneixement del món més vast. És, encara, el senyor que té la raó més desperta i l’enteniment més clar”, escrivia Josep Pla sobre l’il·lustre veí de l’Ametlla del Vallès.
De l’Ametlla a mig món
Xammar (1888-1973), fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya. Era fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt de l’Ametlla del Vallès, on es va traslladar de ben petit. La ruïna de la finca i la poca afecció per l’agricultura el van fer entrar a treballar a Barcelona d’aprenent en una empresa tèxtil. Abandonà l’Ametlla, malvengué la casa i no hi tornà fins els anys 30, quan hi comprà una petita casa per passar-hi temporades entre els seus viatges. Actualment, Xammar descansa humilment al cementiri del municipi vallesà.
Com a periodista, s’inicià professionalment en revistes catalanistes. Visqué molts anys a l’Argentina, Suïssa, Alemanya i França. Fou redactor de La Publicidad i El Poble Català, i redactor en cap de la revista Iberia. Treballà com a corresponsal de guerra per als diaris de Barcelona El Día Gráfico i La Publicidad (1914-18). Marxà a Madrid, on fou redactor del diarí El Sol, El Fígaro i La Correspondencia de España. Es traslladà a Suïssa, on fou membre de la Secció d’Informació del Secretariat de la Societat de Nacions. El 1922 passà a Berlín i fou corresponsal col·laborador de diaris europeus i americans. Fou cap del gabinet de premsa de l’ambaixada republicana a París (1936-38) i redactor en cap adjunt a França de l’agència nord-americana Associated Press (1945). A París fou traductor de la UNESCO.
Tornà a Amèrica (1950), on, a Nova York, col·laborà amb les Nacions Unides. A Washington treballà per al Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament i per a l’Oficina Sanitaria Panamericana. Retornat a Europa, li donaren el càrrec d’organitzar els serveis de llengua espanyola de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra (1955) i fou enviat en visita oficial als Estats Units, Méxic i Puerto Rico. Retornà a Catalunya, on visqué entre l’Ametlla i Granollers.

Catalanista i poliglot
Catalanista (“català cent per cent”, com el va descriure Pla), Xammar dominà perfectament el francès, l’anglès i l’alemany. Sempre innovador, els treballs de Xammar són originals, vius, irònics i molt clars. És un personatge inquiet, obert, fill del periodisme modern: contrasta fets, es basa en les seves fonts d’informació, avança esdeveniments i sap difondre’ls.

Poc abans de morir dictà les memòries, Seixanta anys d’anar pel món (1974), que aparegueren pòstumament, publicades per Josep Badia i Moret. També pòstumament li foren publicats els reculls d’articles Periodisme (1989), amb articles des dels anys vint fins al franquisme; L’ou de la Serp (1998), que reuneix les cròniques des d’Alemanya els anys 1922-24; Cartes a Josep Pla (2000), i Crónicas desde Berlín (1930-1936) (2005), per al diari madrileny Ahora.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: