Democràcia a la Catalunya Independent, què, com, qui…

CicleTaulesRodones_ANC_8febrerOrganitzat per NOVA, interessant Conferència-Debat que forma part d’un Cicle de Taules rodones a l’entorn de Democràcia a la Catalunya Independent . A la mesa, Ferran Requejo Catedràtic de Ciència política a la UPF, Josep Mª Reniu Professor titular de Ciències Polítiques a la UB, Ernest Benach exPresidnet del Parlament de Catalunya per ERC. Reaquejo va obrir el torn posant interrogants, els mateixos que ens fem molts: Cal un marc, les concepcions son complexes, sabem que volem independència però, amb quin sistema politic, amb quins recursos. Volem una Democràcia representativa avançada que controli la política d’Estat i la internacional, la Societat del Benestar, el Sistema electoral? Va declarar-se optimiste, “Si som capaços d’aconseguir-ho, segur que ho farem be”. Quins interessos defensaran els nostres representants, els de tots o els d’uns quants? Va posar sobre la taula la possibilitat de 3 maneres d’entendre la Democràcia, 1) com pensaven a l’antic els grecs, la Democràcia del poble que defensaven tots els c iutadans. Comportava molts problemes, massa gent a decidir, massa actors, el sistema va fallar. 2) Democràcia Liberal, la que van tenir els primers nordAmericans quan van guanyar la guerra secessionista: organització del territori, de les Institucions, Drets dels ciutadans, Separació de Poders, Limitació de mandats de manera que, el poder controli el poder. Avui però, seria l’interès el que controlaria l’interès. Aquell va ser el primer Estat federal del món que encara dura, amb més drets de participació que cap, tambè de les dones. 3) La Democràcia republicana que ve d’Aristòtil i arriva fins els nostres dies. Col.lectiu que s’autogoverna, exigeix que els ciutadans siguin virtuosos al servei públic. Pot ser una alternativa a la Democràcia Liberal. Els marcs diferents son els que condicionen el mon i, el què hem de fer.Va exposar 3 Contraposicions: 1) Democràcia Representativa, davant de la Participativa. Ara, els ciutadans NO decidim,  decidim únicament qui volem que ens representi i, aixó, s’ha d’acabar. Necessitem Referèndums, propostes de Lleis…  “Europa, desconfia de la ciutadania.”  2)Democràcia de negociació o Deliberació, és a dir, acords entre els Partits polítics per negociar Lleis. En societats complexes com la nostra és dificil, massa diferències: de religió, llengua, ètnies . Aconseguir consens es fa difícil. 3) Democràcies majoritàries i de Consens. Qui ha de governar? Aquell que te majoria? Cal que Catalunya defineixi el Sistema electoral, la Distribució Territorial…Va quedar palès que, l’únic concret, és que  volem una Catalunya Independent i que no serà de forma ràpida. Podem fer un Referèndum però, la la Independència no depén només dels catalans. Hi ha molts actors, massa faccions.

Josep Mª Reniu va dibuixar diferents possibilitats de Llei Electoral. Com? Vegueries, regions, federalisme? Va parlar de la situació actual i de l’anterior, de les grans decisions a prendre en una Democràcia afectada d’aluminosi politica estructural, amb els fonaments afectats. Som l’unic país democràtic que no ha fet el pas de decidir les regles de la nostra generació política durant 33 anys, des de 1980. No tenim Llei electoral catalana, no podem decidir lliurament els nostres representants. Cap grup politic català ha entomat el repte, no han estat capaços de posar-se d’acord. Quan es va plantejar, calia una majoria relativa, no absoluta. A partir del nou Estatut, el llindar es sitúa en dues terceres parts, és a dir, que 90 Diputats hi estiguin d’acord. El pluralisme polític ho impedeix, ho pot bloquejar, tenim una aritmètica parlamentària dificil. Cal decidir d’entrada la fòrmula electoral si ha de ser proporcional, per circumscripcions, provincies, vegueries, circumscripció única, un Diputat per Comarca? Llistes tancades? És un gran anacronisme avui. Va considerar una bajanada parlar de llistes obertes. Sí, cal una Autoritat Electoral catalana, ara ha de passar tot per Madrid . Es va reafirmar en la necessitat d’el.laborar la nostra Llei marc. Hi ha molts aspectes en els que podem decidir. També el vot electrònic, ja que tenim una Empresa catalana, puntera, que no podem desaprofitar.

Ernest Benach va començar dient que, si els nostres Diputats no decideixen una Llei electoral, com ho farem? No podem fer un Referèndum amb la Llei espanyola. Aquest és el primer problema. Sabem d’on venim i, no podem caure en els mateixos errors. Va parlar de la crisi  i de les conseqüències social-politiques que comporta. De l’escenari preocupant de la corrupció, conseqüència del sistema, que neix en la transició espanyola, que ho afavoreix. De la hipocresia de la societat, de les incongruències del PP i dels seus mandataris  que es serveixen de diner “negre”. L’aluminosi consolidada que deia Reniu. Cal plantejar un -nou Estat nou- on, el ciutadà,  no depengui, com ara, de 8 administracions. Amb una Catalunya Independent, tindrem oportunitat de conduir,  reformular una Democràcia avançada amb matissos adequats: Ètica en política, Separació de poders, Simplificació, Nova Administració, Recuperació de Valors, Bona Cohesió al país. “No ho hem fet pas malament, ja que hem passat de 6 milions de ciutadans a 7’5.  Ara toca però Humilitat, impulsar el concepte Drets-Deures que s’han diluit sense fronteres. per mantenir els nostres Drets, hem de complir els nostres deures, vet aqui el gran repte”. Va parlar de les situacions arcaiques que viuen els partits politics, tenen por de la renovació. Cal combatre el caciquisme que reforça determinades persones. Van estar d’acord, en la necessitat d’estar preparats per la Ruptura, legal o il.legal, quan proclamem l’Independència:  Comunicacions, Energia, Infraestructures, Relacions Internacionals…No es pot improvitzar. No és únicament responsabilitat del Govern sinó de tota la societat civil, pensar en energies alternatives, amb el Medi Ambient…Hi ha propostes de diferents sectors que no han estat recollides per les autoritats competents. Quan arribi el moment de la Ruptura, cal que sapiguem donar la cara, estar preparats, si no volem hipotecar el futur. Cal una gran mobilització.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: