A reveure Vicens…per Montserrat Ponsa Tarrés

mans vicens-montserrat

Després d’aferrissada lluita contra el càncer, el Vicens Gual ens va deixar el dissabte 20 de juliol.  He tingut la sort d’estar prop seu els darrers set mesos. Hores i més hores de conversa, de la vida, de la feina, dels trasbalsos haguts. De la malaltia de la qual mai es va preocupar .

El Vicens era un home generós, interessat pel món, per la justícia social, pel futur dels seus fills. Però també per la música, la lectura, el cinema, la cuina. Era un gran viatger, enamorat de conèixer món, gent, compartir les seves experiències. Era un gran creient, resava el parenostre, confiava en un altre món: d’esperança, de retrobament amb la seva esposa Fina, a la que un càncer se la va endur molt jove, deixant dos fills, el Vicens de 5 anys i l’Anna de dos.

Li vaig proposar d’explicar la seva història, pensant que, podia servir a altres, com actuar davant la malaltia, cosa que ell mai va fer. Vaig començar escrivint jo però, vaig pensar que seria pertinent que fos ell qui ho plasmés. Així vam començar fa mesos, quan li donaven pocs dies de vida. El vaig obligar a escriure, pensant que aquella feina li ha donaria vida… . Deixa palès allò què no s’ha de fer, ressalta la necessitat d’ocupar-se, de forma prioritària, de la salut.  Jo temia què passaria, un cop acabat el periple de la història, i, no em vaig equivocar.  El dissabte 6 de juliol em va trucar per telèfon demanant-me d’anar a veure`l aquell mati . A l’entrar a l’habitació em va dir,  “ara que el què em demanaves està acabat, ja me’n puc anar…” I, em va dictar les seves Darreres Voluntats. Dos dies després, una Carta d’Acomiadament i Agraïment per llegir a la cerimònia del seu Comiat. Només li quedava pendent, veure a Sor Puri, una Hermana del Buen Samaritano, de la Comunitat que ell ajudava, originàriament de Xile, que tenen Casa a Nerja. La vaig trucar i explicar la situació.  El Vicens va dir “quan hagi vist a la Puri ja me’n podré anar”. Va venir a veure`l divendres dia 19 i va  marxar el dissabte a les dues del migdia. El Vicens moria a mitja tarda. Intentaré recopilar en un llibre tot el que m’ha explicat. No em serà fàcil. La seva vida ha estat plena, rica en amor, treball, rigor. Gràcies Vicens per les teves lliçons diàries, per a mi, ha sigut un Màster accelerat que intentaré assimilar. Ara, em costa. Se que gaudeixes ja de la companyia enyorada: la Fina, i de tots els sers estimats que t’han precedit. Et trobarem a faltar. Oncovallès et plora…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: