blog de Montserrat Ponsa

Ahir nit esplendorosa, passats 50 anys de l’estrena mundial de l’Atlàntida, 75 anys després que Pau Casals dirigís el Concert a favor de les víctimes dels bombardeigs al Gran Teatre del Liceu de Barcelona -19 d’octubre de 1938- justament amb aquesta obra, de Manuel de Falla -obra pòstuma- a partir del Poema de Jacint Verdaguer, amb un català exquisit. Va ser la última vegada que Pau Casals va actuar, abans de marxar a l’exili. Anit, la vam escoltar de nou, amb devoció i admiració per tot el què representa per a nosaltres els catalans. Pau Casals és, per al món, un referent de la música, però també de la Pau, la democràcia, les Llibertats, la Solidaritat, gràcies al seu compromís, abastament demostrat, viscut. Per tot el que ha estat i el que representa aquest català universal, el Gran Teatre del Liceu i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya li van retre homenatge. També nosaltres, els presents, ens vam sentir còmplices, agraïts, endeutats amb la seva persona.
L’acte va començar al Foyer, on una jove intèrpret ens va delectar amb el seu violoncel. Amb excelsa pulcritut va desgranar dues peces extres: una Sonata de Bach i el Cant dels Ocells, abans d’inaugurar l’Exposició Pau Casals i el Compromís per la Pau. , que es pot visitar fins el 7 de gener 2014. A les 20 hores va començar el Concert commemoratiu, amb aquella Cantata escènica, amb un excel.lent grup de solistes, amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons, el Cor del Liceu sota la batuta de José Luis Basso, el Cor Vivaldi Petits Cantors de Catalunya que dirigeix Òscar Boada, i el Cor dels Amics de l’Òpera de Girona que mena Conxita García. Va ser una vetllada extra, que ens va permetre endinsar-nos en el món fantàstic que desperta la música, aquelles veus, aquells texts irrepetibles del nostre poeta. Ens va transportar al llindar de la bellesa, a l’infinit on tot és pau, amor…

This entry was posted on jueves, 28 de noviembre de 2013 at 11:17 pm and is filed under Democràcia i Llibertat!, Música és llibertat!. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.