Pere Canal i Baliu, l’amic, l’home conciliador.

Per molt que escrigui, no bastarà per retratar el Pere, l’home tranquil, generós, mai enutjat, pacient…Era el millor amic del meu espòs, l’Oriol Muntanya, amb qui havien compartit grans batalles, guanyades, gairebé sempre. Des que ens vam casar l’any 1956, Va estar sempre prop nostre, en tota mena d’esdeveniments, els bons i els complicats. En aquella època s’hi sumava altre granollerí il-lustre, el Jordi Baulies, suara traspassat. Estar prop d’aquell trio era perillós, mai sabies si parlaven seriosament o, de broma. Vaig fer gran aprenentatge prop seu. La Cultura era el seu nord.montserratal natural pel Blog
Juntament amb altres personatges de la vida local, no addictes a la dictadura, van constituir, l’any 1947, el mateix any que va obrir el seu despatx d’advocat, La Asociación Cultural de Antiguos Alumnos de Segunda Enseñanza de Granollers, avui Associació Cultural. Van fer el primer acte públic en català, sota la vigilància de rigor. Tot era perniciós. Pere Canal va ser el primer President.
La Revista Parroquial Granollers Comunitat Cristiana va marcar una fita a la ciutat quan encara la por dominava molts esperits. Al davant sempre hi havia les mateixes persones, Canal-Muntanya en aquells moments Verde Aldea-Esteve Sala. Tots, homes lliures.
Reunions clandestines –trobar-se en grup no estava permès-, moviments de cristiandat, que es duien a terme a les cases. Assemblea de Catalunya, Marxa per la Llibertat, assaigs d’organització d’un partit polític CDC, sempre al voltant d’alguna taula particular… Sempre, Pere Canal hi era present, a primera línia. A les primeres eleccions Democràtiques, es configura una llista local per anar a la contesa Oriol Muntanya-Pere Canal-Josep Garrell i Pubill, altre trio que va fer bona feina a la nostra ciutat i va deixar petja. Els Debats, en els Plens Municipals eren pures lliçons d’ètica i humanitat. Cop d’Estat a Catalunya, sempre al peu del canó al costat dels que menaven la ciutat, el PSC, al front del qual hi havia Rafel Ballús.
El setembre de 1978 va sortir al carrer Plaça Gran, publicació granollerina de la qual Pere Canal era membre redactor. Va ser un ardu camí, calia fer de tot, per a tirar-la endavant. Llàstima que, com sempre passa, alguns van tenir fred de peus i se la van carregar. I, no eren precisament els enemics!
Pere Canal va estar sempre al front de les activitats de la nostra ciutat: El Casino, Mútua del Carme, Col.legi d’advocats de Granollers, Oncovallès…
Pere Canal era amic de tothom, no tenia mai un no quan, qui fos, li demanava ajut.
Va ser entranyable el Sermó de Mn Lluis Pou el dia del Comiat quan va parlar de les Benaurances que, un cop deletrejades, va anar aparellant amb Pere Canal, símil que em va semblar sublim i oportú. Mai l’havia vist enfadat, tampoc és que somrigués massa, però, era un home sofert, de paraula, àdhuc en aquelles vicissituds que la vida li havia deparat. Espòs-pare-avi-besavi amorós, company emetent quan el necessitaves, sempre amb el consell més oportú.
Granollers ha perdut un gran home, referent de la nostra Ciutat. El trobarem a faltar.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: