Iñaki Alegria. Assolir el primer any de vida a la Etiòpia rural és tot un repte.

He tingut la sort de conèixer aquest jove metge, il.lusisonat per la medicina, apassionat pel ser humà, pels nens, que, segons explica, han canviat la seva vida. Demà diumenge, a les 7 de la tarda, ens explicarà la seva experiència al Santuari de Puiggraciós. Ens sentim afortunats! M’he permès entrevistar-lo per tal que tots sapiguem que, els nostres granets de sorra poden modificar el món, que, com be diu l’Iñaki és un, mal repartit.

Iñaki foto amb nen

-Metge jove, preocupat pel ser humà que pateix. Què t’ha induït a dedicar-te als nens que sofreixen?
I perquè no m’hauria de dedicar als qui sofreixen i en especial al qui més sofreixen? Penso que, el realment sorprenent, seria no fer-ho.
-Qui és l’Iñaki Alegria, com el retrataries?
Una persona, com tu, com qualsevol de vosaltres. Això és el que ens fa iguals en drets i dignitat i, a la vegada, únics i especials. És també el més important. La resta és poc important.
-Vas fer Medicina pensant en Pediatria? On?
Parafrasejant a Paracel.les m’atreveixo a dir: “El fonament més important de la medicina és l’amor” i, és així com entenc la medicina, un acte d’amor, entrega i acompanyament, a que aquell qui pateix i ens necessita al seu costat.
I per què pediatria? Perquè els nens són els més vulnerables i els qui més pateixen en situacions de pobresa, crisi, malaltia, emergència i debilitat.
Després de finalitzar a Barcelona la carrera de Medicina, vaig fer l’especialitat en pediatria a Granollers. Senegal caminava pels carrers de la ciutat amagant una cultura, tradició i històries personals, rere cada rostre que volia conèixer per poder entendre’ls una mica millor. Què els porta a deixar a la seva família i deixar-ho tot? Embarcar-se per jugar-se la vida arribant al nostre continent? És així com vaig decidir embarcar-me cap a Senegal. Allà vaig descobrir la felicitat i la tristesa, la fam, la vida i la mort.
Volia conèixer, de primera mà, com viuen les mares, les nenes, en un dels països més pobres del planeta.
Des de la primera vegada que vaig trepitjar Etiòpia i vaig viure a Gambo, meva ànima va quedar atrapada i mai més va tornar a marxar. Allà va començar tot. La mirada etíop que va canviar la meva vida com explico en el llibre.
-Com veus el nostre món, tenint en compte l’altre món que coneixes
No hi ni un primer món, ni un tercer; ni un món desenvolupat, ni un món subdesenvolupat. Hi ha tan sols un sol món, per cert, molt mal desenvolupat
on governa l’egoisme i l’avarícia. Els qui més tenen volen tenir més encara, i, per aconseguir-ho, són capaços de matar i fer viure en la misèria a més de mig món, a més de 3500 milions de persones, és a dir, 3.500.000.000 persones.
L’experiència de Gambo és posar rostre a aquesta massacre, és veure que, rere de cada xifra, hi ha un rostre, un nom propi, una història personal. Gambo és també una experiència increïble en tots els sentits i en tots els aspectes de la vida: mèdica, personal, humana i espiritual.
És molt dur veure morir un nen que no hauria de morir, un nen que al nostre país sobreviuria.
-Què hem de fer per equiparar-los?
No robar. Deixar de saquejar-los. Aprendre que per tenir-ho tot no és necessari tenir tant com ens pensem. Accés a la sanitat, l’alimentació i l’educació per totes les persones del món. No necessiten de la nostra caritat, tan sols que deixem de saquejar els seus recursos i la seva dignitat.
-Molt responsables del què passa ho som tots pel nostre silenci, per no reclamar equitat. Tots som iguals, per tant, tots tenim mateixos drets: educació, salut, habitatge, vida digne i, no és així.
La major part són nens menors de 5 anys, més concretament menors d’1 any. Assolir el primer any de vida, a l’Etiòpia rural, és tot un repte.
I no moren de malalties desconegudes, ni rares, ni impossibles de curar. Al contrari, la gran majoria de nens moren per deshidratació a causa de diarrees, per pneumònies o bronquitis; és a dir, malalties ben conegudes, que es poden prevenir i tractar.
Em va afectar molt veure que s’està morint un nen que no li toca, que si visqués aquí no es moriria. Vaig sentir una gran impotència. Molts nens arriben quan es troben en una situació tan greu que ja no es pot fer res.
-Iñaki, surts electe i, pots decidir el futur del món. Què faries d’entrada?
Educació universal però de veritat, el dia d’avui encara massa nens i especialment nenes d’arreu del món no van a escola. Cal Educar en compartir. Aprendre que, la felicitat, no és tenir sinó compartir. La finalitat de tenir és donar, no posseir, només tenim allò que realment som capaços de donar. Son Lliçons de vida dels etíops.
Limitar el sou màxim i el sou mínim. Limitar la riquesa.
Accés a la sanitat i l’alimentació per a tot el món.
Al món hi ha menjar per alimentar dues vegades la població mundial.
Al món hi ha recursos suficients perquè tota la població pugui viure bé, no cal inventar res, només cal aprendre a compartir, a no robar i a viure sense els gran luxós innecessaris en els que vivim.
Eliminar el deute extern, ja que, és més gran el que ells ens tornen amb el deute extern, que el que nosaltres els hi donem amb cooperació.
-Els polítics xerren massa i no miren cap on haurien de mirar i, si miren NO VEUEN. Hi estàs d’acord?
Més aviat diria que no volen veure. El món està com ells volen que estigui, fins i tot, s’hi esforcen perquè tot segueixi així, per evitar que aixequin el cap.
Per poder viure com vivim, a l’Àfrica han de viure com viuen. I, els qui manen, s’encarreguen de que això segueixi així.
-Quins projectes tens per aquest any 2015
Aquest juliol marxo a viure a Etiòpia. A dedicar-me plenament a millorar la vida d’aquests nens i nenes. Perquè un cop has posat nom propi als nens i nenes que moren de fam, un cop has vist el seu rostre, la seva mirada… no pots romandre indiferent…
-Alguna prioritat que, des d’aquí puguem ajudar a resoldre?
Es pot col·laborar de diverses formes i totes elles molt importants:
• Com a voluntari en terreny
• Ajudant-nos en la difusió i sensibilització dels projectes:boca a boca, per xarxes socials…
• Econòmicament
Apadrina l’ingrés i tractament dels nens i nenes amb desnutrició severa d’Etiòpia
La vostra aportació, anirà destinada de manera integra al projecte.
Dona 1 € al mes:
https://www.teaming.net/alegriaambgambo-alegriaetiopia
Realitza una donació puntual de l’import que desitgis:
http://www.mgda.es/r/1/5257

5 Responses to Iñaki Alegria. Assolir el primer any de vida a la Etiòpia rural és tot un repte.

  1. És tot un plaer ser entrevistat per la Montserrat Ponsa i tot un plaer haver-la conegut i comptar amb tot el seu suport per seguir endavant donant veu a qui més ho necessita!

    Me gusta

  2. […] Iñaki Alegria. Assolir el primer any de vida a la Etiòpia rural és tot un repte. […]

    Le gusta a 1 persona

Responder a “Alcanzar el primer año de vida en la Etiopía rural es todo un reto.” Entrevista a Iñaki Alegría por Montserrat Ponsa. | Cooperació amb Alegria Cancelar respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: