Pere Casaldaliga. De professió l’esperança

Avui, a la Casa Amèrica Catalunya s’ha inaugurat una molt especial Exposició sobre la Vida-obra del nostre estimat Bisbe Pere Casaldàliga. L’enunciat dona fe del què vol ser, un recorregut per la llarga trajectòria d’aquest home especial, que de forma planera, sense soroll ni ostentación, és exemple en el qual emmirallar-nos per desc obrir que tenim molt a aprendre. I, Casa Amèrica Catalunya,ho ha fet amb molta cura, a partir de Fotografies extres de Joan Guerrero, de cartes, de poesies, de pensaments. S’ha destacat el Premi Catalunya que se li va atrogar quan Pasqual Maragall, era President de la Generalitat, present a l’acte d’avui acompanyat de la seva esposa Diana.

Pedro Casaldaliga

Si la presentació per part del Director de Casa Amèrica Catalunya Antoni Traveria ha estat un acte d’amor envers Pere Casaldaliga, enamorat de la seva persona i obra, de les seves causes, també ho ha sigut escoltar els representants dels patrocinadors Laura Foraster, directora executiva de Diplocat i Carlos Velázquez, director de Màrqueting de Roca Corporación Empresarial. O els amics: el claretià Pere Font, o el Toni Comin. Tots han ressaltat les seves Causes, la seva humilitat i compromís, el saber estar al costat dels esclosos, dels pobres. M’ha emocionat de manera especial Joan Guerrero, el fotògraf que l’ha acompanyat sempre. Ha explicat que Pere li va demanar de fer fotos per un llibre . Les feia, les hi mostrava. Tot seguit, Pere les vestia de poesia. Paraules atinades també de José Augusto Lindgren, cònsol general del Brasil a Barcelona.
De Paco Escribano, autor del llibre Descalç sobre la terra vermella -que com ha dit Antoni Traveria qui no l’ha llegit està en pecat venial-, o la película que es va construir a partir del llibre. Ha narrat les seves Causes. Son moltes i encertades: de Deu, dels pobres, dels màrtirs, del diàleg interreligiós, de les dones. La causa negra, la causa indígena, la de la Patria Grande.
Digne d’esment per part de tots de la seva humilitat, generositat, el seu compromís al costat dels esclosos. Va descobrir, ben aviat, que altre món és possible, de pau, d’amor, de convivència de tu a tu. Els assistents, que érem molts, gairebé ni respiravem. Emocionat el relat del compositor Carles Cases, que ha fet una obra dedicada a Casaldaliga. De la seva neboda Glòria Casaldaliga que ha parlat en nom de la familia. Ningú tenia pressa, tothom escoltava. Ha fet la cloenda Jordi Martí i Galbis, regidor de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona que ha tingut paraulñes emotives per Casaldaliga tot i que ha dit, que era l’únic que no el coneixia personalment.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: