Raimon, al Teatre Auditori de Granollers

Divendres 2 d’octubre, a les 21h tindrem el plaer de poder escoltar Raimón, al Teatre Auditori de Granollers dins la programació d’EscenaGran. L’acompanyaran Miguel Blasco i Joan Urpinell guitarres, Pau Domènech clarinet i clarinet baix, Fernando Serena Contrabaix.

Raimon Pelegero

I ho farà en moment crucial, quan el país clama justícia. El cantant de Xàtiva, que enguany complirà 75 anys cantarà la poesia dels nostre poetes, cançons d’amor, de protesta, de tristor, com ningú mai més ha fet.
Amb la seva veu particular farà un recorregut per la seva llarga trajectòria, la que ens tenia i ens te, encara avui embadalits. Com diu el programa, Raimon serà, com sempre, “l’expressió sonora de la Cultura Catalana”.
Rigorós, coneixedor de l’ofici, Raimon ha sabut escollir d’entre els millors poetes lletres i poemes que descobreixen l’ànima, els desigs i anhels d’una gent i d’un poble que no vol morir…Cantarà la vida!
Per molt que ho intenti costa definir qui és Raimon per aquells que no el coneguin.
Per a la gent de la meva edat ha sigut un gran referent, un home valent que MAI va tenir por. El vaig conèixer a finals dels anys 50, justament en un Concert en el Casino Granollers. Si no recordo malament, organitzat per l’Associació Cultural de Granollers de la època, en plena dictadura franquista. Va dir, cantant, allò que ningú gosava dir i consti que no era fàcil.
La por ens tenia sotmesos però ell, el cantant de Xàtiva, la burlava somrient, lletrejant el què no es podia dir sense embuts, quan tot era PROHIBIT. AH! I cantant en català…
Vet aquí la heroïcitat, quan, una majoria sotmesa, no gosava dir ni piu, ni una paraula. Consti que encara avui, hi ha qui no gosa dir el què sent, el què pensa. Que trist deu ser!
Va saber estar prop del poble que patia, dels joves, dels treballadors.
Mai va acceptar el què no li plaïa, tot i que ho necessitava.
La seva fidelitat ha estat pregona, malgrat que, alguns, no ho han volgut reconèixer.
Aprofitem aquesta ocasió per escoltar-lo. Estic convençuda de que cantarem plegats, i: ara que som junts direm el què tu i jo sabem, i que sovint, oblidem…. Hem vist la fam, la sang , la por…ser llei…
I direm NO com tantes vegades hem fet, perquè: nosaltres no som d’eixe mon, de mentides…
Acompanyem-lo en aquesta vetllada especial que ens brinda el Teatre Auditori. Segur que serà entranyable, de grans records.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: