Maïs dóna una escultura a l’Hospital de Granollers per recordar el Dr Carles Vallbona

maïs

Maïs -Marisa Jorba-, és una artista que ha investigat i lluitat per aconseguir la bellesa a través de la seva obra, peces excelses, sovint punyents, dedicades a clamar justícia…Em ve al cap una sèrie sobre dones maltractades, justament coincidint amb aquesta propera commemoració del 25 de novembre.
Fa molts anys ens coneixem, sé de la seva trajectòria, és una dona excepcional, mare, amiga, intuïtiva i creativa.
“Maïs pren de la Naturalesa, elements orgànics per acabar transformant-los en pensaments, idees i suggeriments,” vaig sentir en certa ocasió que comentava un amant de l’art davant la seva obra. És cert, peces magistrals de diferents formats i matèries, a partir del què li dicta el cor.
Els que l’hem seguida de prop des dels seus inicis, sabem que va sempre amb ulls oberts, oïdes prestes a escoltar, a aprendre dels que, segons ella, saben molt, tant pel que fa a l’Art com de no importa què.
Com deia el nostre comú amic Cuixart, un artista ha de tenir, d’entrada, molt ofici, que el te, i inspiració, que també la te. Sumades, permeten la vertadera creació.
Maïs ha dibuixat nous camins no trepitjats, i això, en art, és molt important. També en ciència i tecnologia.
Senzilla, amatent a tot allò que passa al món, Maïs és una dona excepcional, amiga dels amics, encuriosida i dialogant, amb la que hem caminat a prop, en diverses ocasions, algunes pintoresques…
Quan va saber la mort del nostre estimat Carles Vallbona, que va conèixer en una Exposició que va fer a Houston – jo li vaig adreçar-, va dir que voldria que una seva escultura estigués on ell acostumava a estar al nostre Hospital de Granollers, per tal de recordar-lo, per agrair-li la seva amistat, la seva valuosa ciència i dedicació, al servei dels que el necessitaven.
L’escultura “Els camins del vent, que ha donat, és de l’any 2004. Fa pensar amb els que vam recórrer amb el Carles en moltes ocasions. Maïs vol que sigui testimoni de la seva admiració, a la que jo també em sumo.
Gràcies Maïs, gràcies Carles per la vostra entranyable amistat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: