A Puiggraciós, on des del Grup Enllaç intentem programar de forma mensual activitats que ens portin al diàleg, a la descoberta d’allò que intuïm i a vegades ens costa entendre, vam tenir el mes de febrer una Conferència Magistral a càrrec del Dr. Joan Estruc i Gibert que, amb molta autoritat, com pertocava donada la importància del tema, va parlar d’aquesta realitat punyent d’entendre les religions.
Va dir que, com a sociòleg parlaria des de fora de la situació religiosa a Catalunya a partir de tres grans idees.
-Quan parlem de religió pensem només en el catolicisme. Malgrat que sobre el paper és una idea clara, Religió NO és nomes l’església catòlica, tot i que sigui important.
-Fa 35/40 anys es deia que la religió tenia els dies comptats, que era una rèmora del passat. Avui any 2016, sabem que era-és una idea falsa. Si la nostra mirada és global, no només a casa nostra, constatem que el nostre món segueix religiós com sempre, de manera especial als EU d’Amèrica del Nord on la religió juga paper important a la vida quotidiana i pública. Els Presidents acaben sempre el seu discurs amb una mateixa fórmula: «Deu beneeixi Amèrica». la religió no s’ha acabat ni te pinta de fer-ho també a l’Amèrica Llatina Llatina, Àfrica.
-La manera de viure avui no és la mateixa de fa uns anys. La Religió no es viu com fa 50/60 anys enrera, però no és un vestigi residual. Els interessos eclesiàstics, la preocupació, el comportament respecte els preceptes exigits no es basen, només, en demanar si hom creu amb Deu, si va a missa, amb quina freqüència.
Aquesta mesura no suposa que hi hagi bons cristians que segueixen les regles com sempre, però n’hi ha d’altres que no van a missa és a dir, no son practicants però son creients. Les estructures d’ortodòxia se n’ha anat a can pistracs: control natalitat, confessió, tenir fe, obeir… De la submissió, hem passat a la participació crítica.
Transformació lloable de l’Església catalana a la que s’ingressava de naixement de forma automàtica. Ara no, ets igualment català secularitzat, l’església no juga paper determinant en la defensa de determinats valors.
Ha perdut la seva capacitat d’imposar-se per la força. Ara hi ha voluntarietat religiosa. És la consciència de cadascú que decideix. L’Estat no pot controlar, depèn de les decisions de cadascú.
PLURALISME RELIGIÓS
S’ha acabat el monopoli dels catòlics, ara la societat catalana és plural, domina però, hi ha altres religions minoritàries.
Aquesta situació genera, a alguns, incertesa. És més còmode el monopoli religiós imposat que l’actual. Ara cal prendre decisions.
No tothom es veu amb cor de conviure amb aquesta incertesa-inseguretat. D’aquí els fonamentalismes, que s’aferren a veritats absolutes.
Vista la pluralitat, avançaríem més si, en lloc de preguntar què creu l’un i l’altre, ens preguntéssim. Com creu l’un i, Com creu l’altre. Descobrirem que som transversals-fronterers, i que em puc entendre millor amb un musulmà, més que amb un altre catòlic. Fronteres que ens separen s’acostarien. S’acabarien les incerteses i creences que ara ens suposen inseguretat.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.