Medalla Ciutat de Granollers 2014

Repassant aquest Blog, he vist que una de les entrades visitada era la de quan vaig rebre la Medalla de la ciutat de Granollers el desembre de 2014. Què vaig dir quan me la van donar?
Donat que encara segueix vigent ho recupero.

Montserrat medalla-ciutat-rita-ram-de-flors Rita

Ahir dia entranyable. Per acord unànime del Consistori, vaig rebre la Medalla de la Ciutat 2014, juntament amb Editorial Alpina i el Cor Amcis de la Unió. El Teatre ple de parents i amics, ens va acompanyar a l’efemèrides, ben conduida pel Pere Puig, música de Bridges trio amb Dimas Corbera, Guillem Callejón i Alfons Bertran. Va introduir en el acte Alba Barnusell Regidora de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat. Música, passi d’un video amb relat de vida dels guardonats, lectura del Veredicte i entrega de la Medalla, i un Diploma per part de l’alcalde Josep Mayoral.

Vaig ser la primera condecorada. Vaig agraïr el guardó amb aquestes paraules:

L’únic que se’m va ocórrer quan em van dir si acceptava la Medalla va ser demanar, per què? Agraeixo doncs a l’equip de Govern Municipal la seva voluntat de donar-me aquesta distinció que guardaré, per sempre, molt al fons del cor. Mèrits?
He procurat viure intentant fer el què toca a cada moment. Diguin el què diguin, hem vingut a aquest món per a ser feliços i procurar felicitat als demés, fent allò que pertoca.
Defenso que, a les nostres vides, hi ha un temps per jugar, per estudiar, per treballar , per enamorar-se, per formar una família i intentar acomboiar-la. Els ingredients però, son però sempre els mateixos: grans dosis d’amor, de rigor, de compromís, de constància. Fer-ho des del cor, és sembrar felicitat, qualitat que hauria de ser l’estat natural de tots. Forta responsabilitat tenen la TV i les maquinetes que ocupen el lloc de moltes famílies. Massa enganxats a programes escombraries…Hauria de ser una eina d’educació-cultura
Tots tenim uns ideals que intentem acomplir, conviure en una societat que volem igualitària, on tothom tingui reconeguts els seus drets i compleixi els seus deures, per una vida digna. Aquest ha sigut el meu nord des que tinc ús de raó.
Malauradament el nostre mon està malalt, a la UCI amb risc. Com deia Eduardo Galeano en un Foro Social a PortoAlegre : a les entranyes del nostre món s’està gestant un nou món. Procurem sigui com el volem, mimem-lo, com fem les mares quan estem embarassades, posem-li música, parlem-li. Dibuixem-lo amb amor-fraternitat-igualtat.
Es diria que, el naixement s’ha precipitat. Fa basarda veure què passa arreu, misèria, fam. No podem seguir per aquest camí. El món ha de fer un gir de molts graus, les persones, que haurien de ser el centre de l’Univers, han quedat postergades, mana l’economia-poder- la cobdícia de més…
En aquest moment, tot fa pensar que el món va de part, que les contraccions han començat. Les convulsions així ho indiquen. Un cop iniciades, ja no hi ha marxa enrere.
Quan esperes un fill saps que, el moment s’apropa, quan comencen unes contraccions continuades, que acaben expulsant aquell fill anhelat. Fent un símil podem dir que, les desigualtats, les guerres, les opressions, les corrupcions del món actual son tan grans, que han precipitat la parida. Estiguem doncs atents, procurem tenir-ho tot prest, per quan arribi el moment. No li escatimem res, com fem les famílies davant l’arribada d’un nou fill.
La meva és una llarga família a la que no han faltat ensurts com a qualsevol altra. Hem intentat superar-los dialogant, únic camí que mena a la llum. Així és com s’haurien de dirigir pobles i ciutats, el món sencer, a la manera d’una gran família a la que cal protegir, enraonant, negociant, sabent estirar i arronsar sempre que sigui necessari.
Consti que, quan va morir l’Oriol fa onze anys, si, vaig estar “tocada” però, no ensorrada rera 49 anys de vida en comú. Vaig pensar que tenia dos camins, anar-me’n d’aquest món, o be, omplir la meva vida amb activitats que servissin per ajudar els que em necessitessin. I així ho vaig fer, tot i que, des de sempre, he anat pel mateix camí.
Dol constatar que avui, gairebé ningú és feliç perquè, sempre hi ha algú que té més que ell… Em fan llàstima. Intento ser feliç amb les petites coses que la vida em depara. He aprés, tal com em va ensenyar Pere Casaldaliga la primera vegada que vaig anar a veure’l a Sâo Félix do Araguaia, a donar gràcies. NO, a demanar, que és el que sol fer la majoria. Com deia Miquel Marti Pol tot està per fer i tot és possible, actuem doncs amb conseqüència de manera natural, sense pensar què diran…somriure als llavis com feia ell, malgrat la seva dolència.
Dono gràcies per la meva llarga família, pel marit extraordinari amb el qual vam conviure 49 anys de qui tant vaig aprendre. Consti que, també ell, va encomanar-se de mi, a manera d’intercanvi. Gràcies a aquesta ciutat Granollers per la confiança de deixar-me participar en tantes activitats, pels molts amics, que m’acompanyen sempre.
Amb motiu d’aquesta Medalla he fet examen de “consciència” i, he redescobert vells records que tenia allunyats i, certament, em sento molt afortunada!
Quan miro al voltant –el món- i, les necessitats vitals que l’ofeguen, em demano, quin mèrit he fet jo per néixer en un país que no te les mancances, d’altres?
O, per què la meva pell és d’un color determinat, no altre?
Per què tinc l’escalfor de familiars i amics mentre altres, només coneixen la soledat? GRÀCIES a tots els que m’acompanyeu en el meu traginar socio-cultural.
Gràcies a vosaltres, els que meneu aquesta ciutat, per a mi tant estimada, que sento meva. Compteu amb mi, per tot allò que estigui al meu abast. Consti que no ser dir mai NO!
Vull sí demanar-vos, ara que s’apropen eleccions, que escolteu les veus del poble, mantingueu la cordialitat, feu servir la paraula, eina senzilla, sovint arraconada, unic cami per aconseguir aquesta Democràcia que no acaba d’arribar. Us ho agraïrem.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: