Ramon Llull. Escriptor i Filòsof de la Diferència

pere-villalba-1Ahir vam gaudir d’una tarda especial a Puiggraciós, escoltant al Dr. Pere Villalba i Verneda -amb una història personal-científica extra-, el més gran estudiós del legat de l’obra de Ramon Llull, aquell personatge fascinant, el pensament del qual penso que no es prou conegut per a tothom. Recomano la lectura del llibre del Dr. Villalba, “Ramon Llull. Escriptor i Filòsof de la Diferència.”

Fa una mena de dissecció de l’il.lustre personatge, llull, l’escriptor de Deu, aquell home valent que va ser capaç d’abandonar poder i riquesa, canviar els seus vestits de senyor, i que s’abilla amb un hàbit senzill i unes sandàlies, en un intent profund de trobar a Déu.
Per què i com?
Vol entrar en contacte amb el món musulmà, no per convertir-los sinó per intentar convèncer els sarraïns i els mongols. Vol escriure un llibre, un mètode-nou per apropar-s’hi. Vol fundar centres de llengües per tal que, la parla, no sigui mai un obstacle d’entesa i comprensió.
Fa Peregrinacions a Rocamadour i a Sant Jaume de Galicia, a París, a Montpellier, a Mallorca…
Llull, explica el Dr. Villalba, te la frivolitat del saber, per a poder convèncer els altres.
És el filòsof de l’acció sempre en moviment. Afirma que “l’home és l’animal que te en compte la humanitat de l’altre, que és sempre diferent a mi. L’altre és l’altre tant aquí com en el que fa a l’espiritual”
Va parlar també del què no és Ramon Llull:
No és utòpic, ni missioner, ni extravagant novel.lista.
És, simplement, un intel.lectual laic que va deixar la seva família per anar a expandir la doctrina cristiana.
I ho va fer de forma reglada: Canvi de vida. Formació. Introspecció. Expansió. Mística
Va escriure molt per escriure, per crear escoles on aprendre les llengües per tal que mai siguin obstacle per l’entesa dels pobles-persones-nacions.
És tant àmplia i densa la seva obra que costa definir-la. És un tot.
Ningú com Llull ha escrit sobre l’Alegria de viure, els principis d’agraïment, i no cal dir que pel que fa a la contemplació de Deu, l’Ésser suprem.
Déia Llull: Jo soc l’ésser, el proïsme, és, en l’ésser.
Altra frase extraordinària: què és la religió? Netedat de pensa…
Escoltar el Dr. Villalba incita a voler saber més de Ramón Llull. Segur que seria pertinent fer un Seminari, per què no a Puiggraciós?

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: