Arxiu de Granollers. Les Tertúlies a can Jonch Centre de Cultura per la Pau

Interessant moguda la de la gent que porta l’Arxiu de Granollers, amatents a la nostra història de poble-ciutat que sempre ha estat pionera en temes de tota mena: socials-culturals-esportius.tertulies-darxiu-amb-dolors-traveria
Ahir el tema era engrescador: 80 Anys de la Guerra Civil. Vivències a Granollers 1936-1939 amb la presència, a la Mesa que dirigia Laura Casanovas, de Dolors Traveria Busquets, persona coneguda de la nostra ciutat.
Va néixer a Tarascon d’Ariège l’any 1928 però, als 4 anys, va venir a viure a Granollers. Son, per tant, records d’una nena que, com d’altres presents a la sala de Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, va viure aquella tragèdia que va colpir tothom.
Una vegada més va quedar palès que, a totes les famílies hi havia membre se tots els bàndols: republicans i altres que no militaven amb ningú. Uns i altres ho van passar malament.
Un recull de fotografies era, com sempre, l’eix de la Tertúlia. Les del 21 de juliol amb les esglésies de Granollers cremades i enrunades: la portalada de Sant Francesc, la Capella dels Sants metges, la Parròquia de Sant Esteve, l’Escola cristiana. “Altre imatge impactant, també, era la del pont de ferro enderrocat. Era el que portava a l’altra banda de Granollers, on hi ha l’estació del tren”. No cal dir que les del Bombardeig i, dels morts que va causar. De la fàbrica on va treballar La Dolors Traveria Roca Umbert, també en runes…
La Dolors recordava aquelles vivències, tot i que la seva família intentava allunyar-la d’aquell mal son. Només tenia 8 anys. Un dels pitjors records va dir era “la imatge del Cementiri l’endemà d’aquell tràgic tràngol que va provocar, d’immediat, 224 morts a l’entorn de la Porxada.”
El seu pare treballava a ca l’Umbert, “era a la xemeneia quan van aparèixer els tres avions. Va anar-se’n corrent cap a casa, sabia que la mare tenia d’anar a la Porxada però, per sort, es va endarrerir. “ Una de les assistents a l’acte va explicar que ella anava cap escola, agafada de la ma d’una companya. Que de cop “la companya va caure morta al meu costat abatuda per les bales”.
Es va parlar de les desfilades dels milicians, de la marxa de la Columna del Vallès el setembre del 1936, de l’escassetat dels aliments, del racionament. De les dames de la ciutat que servien menges a l’Auxili Social. “Contrastaven amb la precarietat dels que anaven a buscar un mos per apaivagar la fam.” El seu pare en tant que republicà va ser empresonat a la Model. “Va oferir-se voluntari per anar a treballar a la Catedral de Vic en tant que guixaire – era el seu ofici-. Quan es va acabar l’obra, el van redimir de culpes.”
Aquella tragèdia va comportar l’allunyament de les famílies, els homes al front, el pare de la Dolors al de l’Ebre. “De tant en tant venia, portava alguns queviures que compartíem amb tres veïnes. Teniem molt bona relació, ho compartíem tot”.
També vam fer una repassada dels Refugis, de les trifulgues de veïns per culpa dels pensaments polítics. Va costar de superar. Esperem que MAI MÉS es repeteixi aquell mal son.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: