Diari de l’Ametlla, febrer de 2006 Pàg. 9 Entrevista a Montserrat Ponsa, Jutgessa de Pau de l’Ametlla

He trobat aquesta Entrevista que em va fer, al Diari de l’Ametlla, el seu Director Joan Cucurella, uns mesos després de ser escollida Jutgessa de pau del Poble. La foto correspón a quan em van trametre la Notícia el mes d’octubre dient-me que ja no era Jutgessa de Pau. Jo estava amb la Marxa Mundial per la Pau i la NoViolència. Havia demanat permís, que vaig tramitar ben documentat. Algú el va retenir, va quedar encallat. Per males pràctiques no va arribar on calia. montserrat-ponsa-mm-bolivia-desembre-2009

– El passat mes de desembre es va complir el primer any des que vostè fou nomenada Jutgessa de Pau. Com valora la tasca d’aquest primer any?
– La valoració que en faig és totalment positiva, sobretot perque la gent que hi ha treballant al jutjat, tant civil com no civil, és estupenda. Crec que la tasca que estem duent a terme és molt important perquè recuperem el valor de la paraula. Una de les coses que em dóna més satisfaccions és oficiar casaments dels fins ara “prohibits”, una experiència molt interessant per a nosaltres i crec que també per a les parelles, perquè veuen que són acollits. Nosaltres no posem cap mena d’entrebanc als casaments entre homosexuals.
– Relacionat amb tot plegat, en què consisteix la feina que vostè realitza?
– A banda dels casaments i les conciliacions, fem totes les inscripcions dels naixements. El darrer any hi ha hagut molts naixements a l’Ametlla i, si no ho recordo malament, hem fet més de 100 inscripcions. També fem totes les inscripcions de les defuncions. Una feina nova que és força complexa i que cada cop estem fent més és els tràmits d’adopcions i les inscripcions dels nous nens aquí.
– L’augment de la immigració a l’Ametlla, es veu reflectida al Jutjat de Pau?
-Sí, fem molts casaments, sobretot d’equatorians i russos.
– Quins són els principals problemes amb què s’ha trobat a l’hora d’exercir la seva tasca com a Jutgessa de Pau?
– Els problemes més greus que hem tingut han estat sempre relacionats amb la demanada de papers a altres municipis, no als petits, precisament. La paperassa amb Madrid és molt feixuga.
– Ala seva presa de possessió, ja fa més d’un any, va dir que “volia ser la Jutgessa de Pau de l’Ametlla, la Jutgessa de tots”. Creu que ho ha aconseguit?
– Jo veig que la gent ve contenta i confia en què els podem ajudar. Jo no sé si “som de tot-hom”, però la pretensió és ser-ho. Jo mateixa, quan vaig a un servei públic, sovint em trobo que m’atenen mecànicament i amb mala cara; nosaltres procurem que aquí això no passi i ser amables amb tothom.
– Vostè col·labora intensament en el projecte que lidera el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. En què consisteix el projecte i com es concretaaquesta col·laboració?
– El projecte tracta d’ajudar els nois i noies del carrer. Hi ha un equip de gent molt important a Buenos Aires al voltant de Pérez Esquivel que procuren donar un servei a aquesta gent, que la va a buscar allà on tenen problemes i si els han d’acompanyar a la comissaria, ho fan. Sobretot s’han d’enfrontar amb molts problemes de droga i de SIDA. El primer que es fa a aquests nois és acompanyar-los a un hospital per fer un tractament de desintoxicació, els que ho requereixen, i després se’ls proposa anar a una “aldea” on els fan una capacitació, començant per ensenyar-los a llegir i a escriure, el bàsic, i posteriorment se’ls ensenya un ofici que els permeti viure dignament. La majoria d’aquests nois i noies no tenen pares, no tenen a ningú, viuen i dormen al carrer i, si viuen amb els pares, potser hi ha set persones en una habitació petita on el pare pot agredir la mare, patir problemes d’alcoholisme, tots tipus drames. Per pagar a tota la gent que fa aquest servei, aquest darrer any, 8 ajuntaments, juntament amb el Consell Comarcal i la Diputació, han col·laborat activament amb l’associació; sembla que aquest proper any seran setze els ajuntaments. La meva feina, doncs, es concreta en buscar aquestes col-laboracions i fer una mica de pont. Quan vaig estar a Argentina amb en Pérez Esquivel i amb tots els monitors, van suggerir la conveniència d’organitzar una taula pels drets humans, que estaría enfocada a educar la policia! En aquest sentit, recentment he anat a veure la Consellera Tura, que ha mostrat el seu entusiasme i interès. He trobat, per exemple,”odontolgia solidària”, que els ajudarà amb tot el tema bucal, ja que aquests nois i noies tenen la dentadura molt malmesa a causa de les drogues i de la mala alimentació.
– L’any 2006 és l’any del Mil-centenari. Quines expectatives li genera aquesta efemèride?
– Jo crec que, d’entrada, hem de recuperar el que ja he comentat del “valor de la paraula”. Si la gent s’acosta i comparteix unes activitats, unes conferències, podrem anar recuperant el sentiment de poble i podrem “fer poble”, que crec que és molt important.
– Ja per acabar, com veu el futur de l’Ametlla?
– El que no veig és una Ametlla on hi hagi 15.000 persones a curt termini. Això ho veig molt complicat, ja que els serveis són molt justos, els carrers, els aparcaments, les botigues, les escoles…Si ja tenim dificultats en aquest moment… Però sembla que tenen ganes de fer-ho bé, tot i que no sé si se’n sortiran. El problema de la mobilitat és greu. No pot ser que No tinguem un autobús que vagi a Granollers cada hora com es va prometre a la campanya electoral. Però és un poble complicat, ja que és un poble de rics, però no tothom és ric.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: