El món a l’abast

martina-a-bankok-setembre-2016-1Una de les meves nétes, la Martina, està de motxilera rodant món. Estem en contacte per mail, meravella poder dur a terme aquesta aventura, impensable per a la gent de la meva edat. No ho hauríem pogut fer mai. Ah!, i saber en tot moment com i on està, com es troba. L’experiència serà enriquidora. Entrar a l’intimitat de llars diferents ajuda a conèixer com viuen, com s’espavilen arreu del món els “altres”. La Martina te ulls i orelles amatents, disposada a copsar tot el què li arriba d’una civilització diferent. Adjunto dos missatges. Gràcies Martina per pensar amb mi.

martina-a-vietnam-22-novembre-2016martina-1
Estimada àvia
Et responc ara, amb calma! Aquests dies han sigut taaaan intensos àvia😀
Sí, pots posar alguna coseta al blog si vols jajajaja! Ja et trobes recuperada? És que quan arriba el fred de seguida se’ns posa dins els ossos eh! Jo tan contenta d’estar escapant aquests mesets d’hivern…
Vaig llegir-me l’article sobre Fidel… molt bonic, jo no sabia que teníeu una relació tan personal! Cada vegada que llegia les vivències, imaginava com et brillaven els ulls… perquè parles d’ell com enamorada de la seva persona. Ara m’agradaria haver-lo conegut també! El tros de la seva biografia posa la pell de gallina… estic seguríssima que va haver de lluitar molt molt i molt per arribar on va fer-ho.
Has començat a escriure articles d’opinió pel Diario 16, ja? Ves-me’ls passant i si necessites res avisa’m i et dono un cop de mà amb el que pugui, val?
Com et deia, som a Cambodja ara fa 9 dies ja (han passat volaaaant!).
T’explico una mica: vam anar a veure els temples d’Angkor que son una passadota i es necessiten com 3 dies per veure-ho bé. Vam tenir la gran sort que un cosí segon de la novia del germà del Guillem viu allà des de fa 15 anys. Aquest home, em va donar llum, ja t’explicaré quan torni perquè ha viscut una vida fascinant.
Després vam passar 4 dies a una illa molt bonica , fent platgetaaaa. Sóc tan afortunada de poder estar vivint aquesta experiència! Aquests dies hem conegut una pila d’argentins i xilenes i tothom amb una vida tan interessant! M’encanta compartir punts de vista i saber sobre les seves formes de pensar.
A més, per sorpresa ens vam trobar amb un amic que vam fer a laos i no saps la il.lusió que ens va fer…. tanta casualitat no és possible, tot passa per algo!
Ara hem estat a Kampot, on hi ha un parc natural i molta tradició de fer pebre (un dels millors del món segons diuen). Avui hem dinat en un mercat de peix uns crancs amb aquest pebre, taaaan exquisit i barat!!!!
Ara anem cap a la capital però el dia 11 anem cap a filipines.
Un petó i una abraçada ben ben forts. T’estimooo, m’alegrarà saber de tu!
Pd: la 2a i tercera foto són un pastís amb galeta, mango i fruita de la passió que vam fer-li a l’home que ens va acollir a casa seva a Angkor! Era deliciós jeje
pastis-martinaEl 29 nov. 2016 21:54, “montserrat ponsa tarres” escribió:
Estimada, quina il.lusió saber te feliç en un món en el qual ningú ho és… Ningú es conforma amb el què té, vol allò que té l’altre… Trist
Meravelloses fotos, esplèndides models….Em venen ganes de publicar quelcom al Blog però no goso. Puc?
Jo feta un cromo, tancada a casa, antibiòtic i manxades de cortisona. Avui em trobo una mica millor, ahir vaig començar l’antibiòtic… Costa que, en una casa de metges, et facin alguna indicació…
Els del Diario 16 em van demanar si podien penjar un article que havia fet jo sobre Fidel. No se on el van trobar. Vaig dir OK. Em van demanar coses i van publicar l’endemà de la seva mort un article que t’adjunto. Espero el puguis llegir. Opina després, val?
M’han demanat d’escriure un Article d’Opinió setmanal
Molts petons, sàpigues que t’estimo “very much,”
montserrat
________________________________________
De: Martina Pujal
Enviado: martes, 29 de noviembre de 2016 11:54:10
Para: Montserrat Ponsa
Asunto: Cambodja

martina-a-ba-be-parc-nacional-a-vietnam-novembre-2016martina-a-cambodia-27-nvembre-2016Bon dia,
Avui just hem entrat a Cambodja. Ahir vam agafar un vol intern a Vietnam des del nord cap al sud i a ho chi min, un bus mooolt llarg que ens porta cap a Siem Reap.
Se’m va fer estrany deixar endarrere Vietnam després de gairebé un mes vivint-hi. Me n’enduc una pila de bons records i experiències. A més, els últims 4 dies vaig coincidir amb una amiga de Llavaneres (l’anna mas), que estic segura que algun dia has vist per casa, i va ser xulíssim. Vam anar a parar a una illa paradisíaca (tot i que no vam tenir gaire sol…)
Vaig llegir que es va morir el fidel, i vaig pensar en tu. Tinc ganes de que m’expliquis molt més sobre Cuba quan torni…
Com estàs? Et trobes bé?
Moooolts petonets!
Martina.

2 respuestas a El món a l’abast

  1. Maria Antònia Arnau dice:

    a vegades el mon sembla petit ….

    Le gusta a 1 persona

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: