Aguas de venganza. Can Jonch Centre de Cultura per la Pau

Miguel Pajares va presentar, a Can Jonch el seu darrer llibre “Aguas de venganza”. Vaig compartir taula, i, malgrat érem pocs, va ser interessant el Debat pel seu contingut: Refugiats-refusats, aquest nou model de societat que tristament ha crescut i, va en augment.
miguel-pajares-montserrat-presentacio-aguas-de-venganza”Aguas de venganza”, d’Editorial Alrevés, és un llibre que cal llegir. Ajuda a reflexionar i descobrir que, allò que intuíem respecte les autoritats passives d’Europa i de Nacions Unides és una realitat esfereïdora. Cal posar-hi remei sense demora. La història ens jutjarà pel que podíem haver fet i, hem restat passius.
Insto a fer una Tertúlia, amb els que hi estiguin interessats, un cop llegit i paït el llibre que, malauradament costa.

Miguel Pajares ha sabut, de manera arriscada, jugar entre la ficció i la realitat, tant, que la lectura del llibre enganxa, no pots deixar-lo quan vols.
Parla del Rigor i actuacions dures de la policia quan, atura “com sigui”, no importa el preu en les vides dels que volen saltar la “valla”, per a conquerir el seu somni “Europa”, per a una gran majoria la terra promesa, com si estiguéssim parlat de la Bíblia.
Es diria que, si d’entrada troben dur allò què fan les autoritats i policies, arriba un moment que banalitzen el mal, i troben justes les seves actuacions per evitar…
Penso amb les depuracions i massacres de jueus, on els seus assassins, ho feien també per evitar….buf!!! Creuen en allò que fan.
No tinc cap mena de dubte que, en el futur, els èxodes dels emigrants, les morts del Mediterrani, les tanques de Ceuta i altres, serà considerat l’Holocaust dels SXX-XXI, amb milions de morts vanes…Tant se val si fugen de la guerra o de la fam…I la nostra societat ho assumeix i, calla.
Relats que Pajares diu de ficció però, tots sabem que no es poden explicar si no son reals, amb pels i senyals.
Refugiats que han passat anys en el seu intent de conquesta. Han patit fam-fred-calor-set. Han caminat a través d’un desert inòspit on molts troben la mort.
Ferits, en els seus intents de fugida per saltar la “valla”, alguns marcats a per vida, ferides per les quals han hagut de romandre hospitalitzats però, un cop recuperats, son enviats de nou al punt d’inici, el desert, d’on molts no en sortiran vius. Trist mai més…
Refugiats que no poden abandonar el seu viatge, que els ha costat molts diners i afanys. Diners que les famílies han hagut de guanyar amb anys de treball i han posat els seus cabals en mans d’aquell fill, confiant pogués, a partir de l’arribada al nou món, treure’ls de la misèria i proporcionar-los el pa de cada dia.

Deja un comentario

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: