Montserrat Gudiol ens ha deixat aquest Nadal. Va ser un dona extraordinària, senzilla, bonica, pulcre en tot el que comporta aquest adjectiu. La vaig conéixer de la ma de Guayasamin i d’Antoni Cumella. Vam mantenir força contacte.
Apassionada per la Pintura però també per la vida, la familia i els sers humans. Eren els seus grans models. A ells dedicava la seva obra, eren els seus «models». La recordo acompanyant el seu pare, al que estimava i admirava. Coneixedor de l’art, havia compartit llargues tertúlies amb ell i l’Antoni Cumella. Descobria com ningú les falsificacions. Si ell deia NO, ningú el podia rebatre. En el llibre Els meus personatges, hi ha una entrevista amb la Montserrat Guadayol. A reveure Montserrat, se que seguiràs amb la teva passió per la pintura allà on et trobis. Gràcies per la teva amistat. Foto Ara.cat
Els meus personatges. Editorial Mediterrània. octubre de 2000.
Només…
Ver la entrada original 763 palabras más
blog de Montserrat Ponsa 
Fa un any que va morir la Montserrat Gudiol, bona amiga, gran artista. La recordo amb estima.
Me gustaMe gusta