Concert-Recital poètic a Puiggraciós a favor Refugiats

Interessant vetllada a Puiggraciós. Reciten:  Xavier Marí i Jaume Galobart . Música:Guillem Carmona violí, i, Jaume de Dios flauta travessera.

Mn Aaron de Larrazabal, ha presentat els artistes i la seva vetllada poètica-musical, alhora que ha instat els assistents a col.laborar amb Càrites-Grècia, en la seva tasca d’acollir Refugiats, on justament ha estat Xavier Marí.

puiggraciosHan recitat un interessant recull de poemes que han alternat amb peces musicals. En algunes ocasions actuaven conjuntament, mai però interferint la veu dels poetes, ni els poetes la dels instruments. Silenci musical-poètic que ens ha permès descobrir allò que, a vegades somniem o intuïm però, no som capaços de retenir.

Poema: La pregària de Francis James. Música: Stabat Mater de Pergolesi.

Poema: Fronteres que maten de Xavier Marí. Música: Fragment de la Passió St Mateu de J.S Bach.

Poema: Aigües de Lampedusa de Xavier Mari. Música: Niobe de Britten.

Poema: Camins del Sud de Limam Boicha. Música: Fons de tambor ètnic.

Poema: Es diu Jesús de Pere Casaldàliga. Música: Germà sol, Germana lluna de Donovan.

Poema: Els nens de la meva pàtria de Isa Al-Jariri. Música: Les benaurances. cantoral de Missa Dominical.

Poema: Gastar la vida de Lluis Espinal. Música: fons Instrumental.

Poema: No t’aturis de Mare Teresa de Calcuta. Música: Oboè de Gabriel.

————

Fronteres maten. Xavier Marí

El cru hivern és un infern.

Èxode. Un nen, una nena, un nen, un altre nen.

 

(perseguit i refugiat, ara l’AYLAN és un fugitiu i deportat)

Ulls tancats a la bondat. Que no et robin la comoditat. Compte que vénen!

Soldat: l’hospitalitat dissol fronteres!.

 

Homes i espasmes. Massa vells tots els sarcasmes.

Marges i furs, adéu als murs. Cremem les armes!

 Clam dels oprimits. El primer món diu -ben servits.

 

 On són els samaritans sense badomies?

El lladre vol empresonar la víctima.

Concertina. Maquinària d’exclusió.

 

Set de sentir. Contacte i encontre.

Atrapats, mutilats, morts. La terra plora.

El mar mira i tots dos tenim carències.

 

L’hospitalitat constitueix el poble solidari.

(perdura eternament el seu amor)

 

 

 

 

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: