80 Anys i què?

Avuia gran dia, acompanyada de fills, néts, besnét, germans , cosins, amics de l’ànima. Ha sigut meravellós compartir tantes abraçades, veure el Vídeu que han preparat, amb una petita història de vida. Adjunto les meves paraules d’agraïment. Petons a tots. Us estimo.

 

Quan jo era petita mirava les velles amb mocador negre al cap… Pensava que jo no hi arribaria mai i, vet aquí que, ja hi soc…

Consti que, avui, he estat a punt de posar me’l però, pensarien que m’he tornar boja…, una mica més del  ja que soc.

Doncs Sí, cal tornar-se boig però, no per un mocador sinó per la feredat del món que, entre tots hem construït.

Hem de posar fre a la injustícia, acabar amb la iniquitat que ens tracten els que dicten el futur del món. NOMÉS els interessa l’economia –la seva-, no la que ha de procurar benestar a tothom. Hem de dir prou, exigir-los que el món és cosa de tots.

80 anys que m’han servit per madurar, per descobrir l’essència de la vida, de la família, d’aquest be de Deu de fills, néts, un besnét i aviat altre, d’aquí pocs dies. Del valor dels amics.

He passat moltes vicissituds que, entre tots hem intentat suportar. La mort del Marc primer, la de l’Oriol després em van atuir. Em va costar aixecar el cap. Sort de tots vosaltres.

Va ser un cop fort per a mi la seva pèrdua, m’he tingut d’espavilar a viure sense ells.

Consti que hi parlo sovint, tant  quan les coses van be, com  quan no surten com desitjaria . Sé que m’escolten…

He d’agrair a tots: fills, néts, germans, cosins, amics el vostre acompanyament sempre que us he necessitat.

La solitud és el pitjor enemic del ser humà i, tristament, tots la sentim en alguns moments: sols entre mig d’una multitud.

Sabeu que m’agrada escriure, estic preparant els meus Records i, avui us faré a mans, el primer tram de la meva vida: 0/7 anys. Espero que, en uns mesos, es convertirà en una mena de Història de la meva vida des de tots els àmbits.

Gràcies per acompanyar-me, és una llàstima que no ens trobem junts més sovint. Sense la necessitat de fer anys…

Agraeixo la vostra presencia, què seria de mi sense vosaltres? Em falteu molt, quan no us tinc a prop.

Us estimo

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: