Pensaments…

Tinc una llibreta plena de Pensaments. Algun dia els recopilaré. Em sento be quan els escric, m’agrada de tant en tant repassar què diuen.

Estimar o no estimar, aquest és el Dilema. Jo sí estimo!

Sentir-se estimat és una necessitat vital. Ningú pot viure en la soledat, situació trista-amorfa. Mata!

Ressentiment? No condueix a res més que malestar…Escoltar, negociar, compartir. Amor per Odi.

Somriure. Quan estiguis al límit de les teves forces: Somriu… Deu proveirà

Somniar? Veure allò que desitges. L’estimat en la seva absència.

Oblidar? Mai! Sempre presents els meus amors, l’Oriol, el Marc. Sempre al cor, a la ment, amb l’esperança del retrobament.

Conviure-Compartir. És prioritari a la meva vida quotidiana. Ningú pot romandre sol, desesperançat. On hi ha veritable amor, allí hi ha Deu.

Com canta Raimón: La nit, la nit és llarga la nit…

Tristesa d’amor. Neguit de dubtes. Per què?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: