Teatre Ponent. Granollers. Ens havíem barallat tant!

Gràcies Francina-Frederic-Txell. Què seria de nosaltres sense el vostre teatre de Ponent? No cal pensar si l’obra de la setmana serà bona o no tant… Sempre pertinents, temes diversos, si una setmana surts emocionada, l’altra ho fas multiplicat per dos.

Amb la Maria Aurèlia Campmany i la Montserrat Roig, en escena amb dues bones artistes:  Mireia Cirera i Tàtels Pérez, vam recordar bells-vells temps passats, quan res era possible però, quan algunes persones, entre les quals elles dues, ho feien tot realitat i, a l’abast.

Quines dónes, sense pels a la llengua,  dotadas d’intel.ligència suma, sabedores del què passava, enamorades de la gent, del país… Recorden també el seu pas per l’Escola Adrià Gual, les seves afinitats, les múltiples desavenències.

Tot va ser a travès d’una Entrevista que la Maria Aurèlia fa a la Montserrat Roig. Parlen dels seus caràcters, de les seves dèries, de les seves persones, tant diferents però amb preocupacions i temes que les apropen: la Cultura, l’Art, la facilitat per escriure i mostrar, als altres, coses que son incapaços de descobrir.

Va ser un vespre curull d’emocions, de records…de velles complicitats, també d’ennuigs, de discrepàcies.

Vs ser digne vespre, tot i la mandra que fa sortir de nit quan el temps no acompanya.

De nou, gràcies!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: