Josep Mª Roger, pianoforte, a Puiggraciós

Aquesta tarda, al Santuari de Puiggraciós, hem escoltat un meravellós Concert de Josep Mª Roger, un dels pioners a l’estat en la interpretació al fortepiano.

El pianoforte de Josep Mª Roger va ser construït per P. McNulty a Amsterdam segons el model del constructor vienès Anton Walter que tenia Mozart.

El Concert va constar de 3 obres de Mozart i una de Haydn, i va ser introduit i conclòs amb dues corals de Bach.
de Mozart:
-Adagio K.540 ​en si menor
-Sonata K310 en la menor (I.Allegro maestoso. II. Andante. III.Presto)
-Fantasia K.397 en re m
-Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn

El Concert va ser molt ben escollit i treballat per Roger, home curós, que viu la música amb passió d’amant.

Va introduir-nos a totes les obres, fent notar, les variacions que hi trobaríem: aquells moviments reiterats, amb tocs de notes diferents, els que pot proporcionar un bon pianoforte, acariciat per unes bones mans.

És un vertader espectacle veure-escoltar Josep Mª Roger,  seré immers a la seva interpretació. Cap rictus, cap moviment delator, pur art. Va començar de forma solemne amb una coral de Bach, justament la cantem en temps de passió: Vos sou senyor ma fortalesa…

 

La primera obra va ser l’Adagio K.540 en si menor de Mozart, d’estructura senzilla, amb un tema principal que es va repetint. Així ens ho va presentar a l’inici: tonalitats Mi menor, Re Major, Sol Major i Fa sostingut menor. Pura màgia. Va dir que s’apropa a les portes del romanticisme.

Va seguir amb la Sonata K310 en la menor que consta de tres moviments, seguint l’esquema clàssic de: moviment ràpid-lent-ràpid: Allegro maestoso. Andante cantabile con espressione, en fa major i compàs 3/4. Presto, en compàs 2/4. Potser la peça que més em va impressionar.

Fantasia K397 en re m és composició per a piano és una de les més populars. Va explicar que te només cent compassos. Sembla que Mozart  no la va acabar, d’aquí que, Roger, hi va posar la part que hi faltava. D’excel-lència…

La peça final va ser Andante amb variacions Hob.XVII:6 de Josep Haydn. El comentari? Si Mozart va tocar el cel, Haydn hi va entrar.  Es tracta d’un treball molt variat, d’una profunditat extra.

Josep Mª Roger va aconseguir entrar en el nostre interior per encomanar-nos el seu art, el seu saber, al menys per unes hores. Tothom romania sense respirar per no trencar aquella nebulosa plena de màgia, encomanadissa, que ens va transmetre amb les seves mans, el seu cor, el seu saber musical que és molt.

Ningú va marxar quan la sessió va acabar amb altra Cantata de Bach. Tothom s’hi acostava per agrair-li aquella majestuosa vetllada, al redós de la Verge de Puiggraciós i de les monges benetes que l’acomboien.

Simplement, gràcies Josep Mº, ets un personatge de pes en el món de la música.

 

.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: