Carles Capdevila. Hem perdut un geni

Hi ha persones que sempre les recordes amb rostres diferenciats segons sigui la ocasió. Carles Capdevila sempre l’he vist amb la mateixa cara somrient, no importa la situació. M’impressionava la seva dèria per l’Educació dels joves, que comparteixo. Des que tinc ús de raó tinc clar que, Educació i Paraula son les úniques armes de les quals disposem però, tristament, massa gent obvia, començant pels politics.

Periodista cabal, que deia el que tocava en cada moment. No, el que convenia a alguns. Es pot dir que és un dels pocs casos aïllats.

L’home tranquil malgrat saber el què tenia, el què li arribaria.  Resulta curiós però, en més d’una ocasió jo, havia pensat que se n’havia sortit, veien tot el què feia.

Es pot dir que ha mort amb les “botes posades” amb el llapis a la ma, somrient com si tot el què li arribava era el més natural del món. La seva valentia i saber estar han sigut lloables.

Gràcies pel teu tarannà, per la teva generositat, pel teu bonic somriure que guardarem en el fons del cor. Gràcies per la bona feina feta pel nostre país Catalunya.

Una gran abraçada a l’Eva. Sé com et sents. Ho he viscut.

Fins a sempre. Segur que ens retrobarem i farem gresca!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: