Carles Capdevila. Josep Mª Boixareu

Josep Mª ens ofereix sovint les seves Cartes. Avui, la comença parlant de Carles Capdevila. Entranyable. La reprodueixo.

Tenia moltes coses al cap per comentar-vos. Han passat alguns dies des de la darrera carta i tant el món com jo mateix hem donat moltes voltes. Avui, però, no goso començar sense parlar d’altra cosa que del nostre gran periodista i pensador Carles Capdevila. Durant les darreres hores hem pogut sentir i llegir panegírics que li fan justícia. Així que jo poca cosa podria afegir al que han dit persones molt més qualificades i més properes a ell. Però no me’n puc estar. L’he qualificat també com pensador i no perquè fos llicenciat en Filosofia i Lletres, sinó perquè una persona que deia el que deia havia de tenir un fons de gran pensador. Els temes més profunds tractats amb la seva senzillesa només poden sortir d’una persona ben pensant. És el mèrit dels grans pedagogs, saber explicar-ho tot de manera que ho pugui entendre tothom amb facilitat i amb interès des de la primera paraula.

Es diu que t’has de morir perquè la gent parli bé de tu. No és el cas de Carles Capdevila. Algú havia sentit parlar malament d’ell? Ni de bon tros! M’excuso de posar-me com a mostra. Des de que va sortir el diari ara, quan l’obria, el primer que buscava era la columna de Carles Capdevila, tan en la seva primera etapa com després d’haver estat colpejat per la malaltia. Era admirable com parlava de l’educació o els mestres. Sempre amb el seu to positiu. Deixar de banda el fracàs escolar o les depressions dels mestres i parlar d’educar amb humor, amb il·lusió és posar la importància de l’educació i dels mestres al centre de la societat, com correspon. La malaltia li va potenciar el do de la sensibilitat que ja tenia. Quanta raó quan deia que les infermeres eren el cor de les clíniques o centres hospitalaris! Els que hi hem fet estades no podem més que estar-hi d’acord, però ell ho sabia explicar i posar de relleu.

No havia tingut la sort d’haver-lo tractat personalment, però quan el llegies o senties semblava que tot allò t’ho estava dient a tu. Quelcom més que màgia comunicativa; sense voler ser mediàtic et parlava a l’oïda i al cor. Fill del fuster d’Hostalets de Balenyà, poble al que estimava com s’estima el teu poble, va començar el seu ofici de periodista en la premsa local i comarcal, allí on se n’aprèn de veritat, perquè no es pot enganyar. Abans de l’ara, ja era un lector assidu de la seva columna a EL9NOU. En Carles era deixeble de la vida i la vida li va donar un cop molt fort que ell va encaixar en positiu fins el darrer moment. No puc dir-ho tot d’ell; de primer perquè no ho sé, però de la mica que en sé, és com per dir: Carles, molts, moltíssims et trobarem a faltar. Ens manquen persones com tu, lliures, sinceres, transparents, professionals, bones…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: