L’Auca del Sr. Esteve de Santiago Rusiñol. Teatre de Ponent. Granollers

Ahir dissabte vam anar a veure aquesta singular obra de Santiago Rusiñol al Teatre de Ponent-Granollers, a càrrec del Grup Quatre per Quatre. Ben trobada!

Els actors:  Estrella Ibars, Núria Vallelado, Maria Mundet, Lourdes Fernández, Jaume Nebot, Montserrat Colomé, Salvador Pardo, Víctor Enrique, Miquel Noguera, Arnau Gallardo, Manuela Vázquez, Anna Escarmis, Ivan Torralbo, Arian Botey, Marga Alerm, Xavier Noguera, Paco Asensio, Pau Sais y Eric Robles, sota l’excel-lent direcció de Frederic Roda, van oferir una excel.lent mostra del què suposava, per a Russinyol, la figura del botiguer.

És un gran retrat d’aquella època -1830- i de la família propietària de la botiga de betes i fils la Puntual, quan Barcelona,  tenia poc més de set cents mil habitants.

Els botiguers tenien -i van tenir molts anys- com a única prioritat el seu negoci. Tota la família vivia-moria a les ordres del patriarca, pare, amo i senyor de les vides de tots, únic a decidir. La resta, sense veu ni vot.

El llenguatge, curiosament,  no canviava amb les diferents generacions, les paraules solien ser sempre les mateixes, de conformisme, de submissió: la vida familiar, les dones, els fills, els treballadors, les amants, la gent del carrer, el cotxer que, amb els seus renecs es creia més poderós que la resta.

Què dir del mestre, sempre disposat a complir les ordres  del Sr. Esteve que li encarrega l’educació del seu nét, igual que abans havia fet amb el seu fill: ensenyi li les quatre regles, millor dit, sumar i multiplicar, les altres dues no calen.

O quan li prohibeix que no cal que li parli de literatura ni altres matèries que el podrien fer pensar.  A la botiga, només necessitarà vendre, cobrar, per ser sempre líders de vendes.

La senyora del primer pis,  que feia les alegries dels veíns, sempre mudada, somrient. Les amigues solteres vestides de negre, les que van quedar per vestir sants i es dediquen a “ajudar”.

L’esposa del Sr. Esteve, sempre malalta, gemegant…

Els fills, sotmesos al pare les dues primeres generacions. No així el de la tercera que opta per ser escultor. Quines trifulgues va ocasionar quan va dir que NO volia seguir a la botiga.

Quantes desventures ocasiona tan anormal decisió: la mort del pare que no entén que algú no vulgui seguir amb aquella vella tradició i tenir resolt el futur, darrera del taulell.  Important el paper dels treballadors,  a punt sempre de complir ordres, sigui escombrar, repassar factures, fer de venedor, acompanyar el nen a l’escola, o a la processó. Altre desaforat el pobre representant que viatja els seus productes terres enllà, quan res era fàcil.

Vaig trobar extraordinàries les observacions que va fer el difunt mentre el vetllaven,  que Rusiñol va expressar de manera formal. Sabia que aquella manera d’actuar, què i com va ser la seva vida,  viure en aquell ambient de submissió, sense temps per a res més que pensar en la botiga i els diners, no conduïa enlloc.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: