El dia que mai hauríem volgut viure ha arribat. Oriol i Gifré Jordan

Allò que mai hauríem volgut viure ha acabat passant. Allò que tots ens imaginàvem que podria venir ha acabat succeint. Allò contra el qual tota societat lluita ha acabat arribant. L’horror. El terror. L’odi. El de debò. Barcelona ha viscut el dia més negre del segle XXI després que aquesta tarda sobre les 5 una furgoneta anés Rambla avall atropellant transeünts deliberadament i n’aconseguís matar 13. Uns 80 més han quedat ferits en un atemptat terrorista ja reivindicat per Estat Islàmic. Les semblances amb l’atac a Niça de l’any passat o d’altres són evidents.

El desconcert, el caos, però també la buidor, la impotència i la por que han provocat aquests esdeveniments s’han estès pel país en qüestió de minuts. La mort, la desgràcia i el terror aliè sempre es mira amb consternació, però d’alguna manera es mira des de la barrera. La barrera de la distància, una barrera que ha desaparegut per complet aquest dijous, 17 d’agost de 2017 per la tarda. A tocar de les nostres llars… Inversemblant.

Els Mossos d’Esquadra han reaccionat de manera molt ràpida tallant la Rambla i els carrers que l’envolten, i han evacuat progressivament la gent que hi havia al carrer o confinada a les botigues. La imatge que ha deixat el succés del centre de Barcelona era inèdita: ni una ànima, a banda de les constants anades i vingudes dels serveis d’emergència. Però la imatge de la Rambla encara era més excepcional: múltiples cossos a terra en el recorregut que va des del capdamunt del famós passeig fins La Boqueria. Una Rambla que qualsevol lector haurà trepitjat centenars de vegades convertida en un bany de sang. Esgarrifós.

Les dures històries personals de la gent, la cara d’horror i desconcert, els vídeos truculents saltant de mòbil en mòbil a la velocitat de la llum, la gent preguntant a la desesperada què havia passat, transeünts bocabadats amb l’escena, corredisses, plors i nervis, sorolls eixordadors d’helicòpters, ambulàncies o policia, la multitud de mitjans de comunicació… Tots aquests elements es podien palpar a qualsevol racó de les immediateses de la Rambla en l’estona posterior a l’atac.

El president de la Generalitat, que estava de vacances, també ha tingut una ràpida reacció, i en un parell d’hores ja presidia una reunió d’un gabinet de crisi que mai hauria volgut haver d’impulsar. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha fet pinya amb el Molt Honorable, mentre que Mariano Rajoy era a Pontevedra de vacances. Puigdemont ha comparegut davant dels mitjans a les 9 del vespre, mentre que el seu homòleg espanyol ho ha fet, també ja des de la ciutat comtal, passades les 12 de la nit, tres hores més tard. De moment, no hi ha hagut cap retret a banda i banda tot i que el xoc entre administracions està gairebé al clímax.

El president de Catalunya, el govern en ple, el consistori barceloní i tots els serveis que pengen d’aquestes dues administracions han estat a l’alçada de les circumstàncies. En una compareixença posterior al gabinet de crisi que es recordarà durant temps, Puigdemont ha dit que la democràcia “derrocarà el terrorisme i la barbàrie”. A més, ha donat les gràcies al suport que la ciutat i el país estan rebent d’arreu del món, mentre ha apuntat que Catalunya ha estat durant segles, és i serà terra d’acollida i de pau.

Al seu torn, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb els ulls plorosos, ha apel·lat a la diversitat de la seva ciutat i ha cridat a fer un minut de silenci demà a les 12 del migdia a tot Catalunya. Tots dos han agraït la solidaritat de la gent, que s’ha bolcat per donar sostre a qui ho ha necessitat, per donar sang, o fins i tot per treballar gratuïtament, com ha estat el cas de molts taxistes.

I és que malgrat tot, Catalunya i els seus ciutadans han tornat a donar una lliçó de ser un país seriós, i autosuficient i preparat per qualsevol eventualitat, fins i tot pel pitjor malson d’una societat: aquells qui volen fer estendre la por. I el món, que avui ens ha mirat, ho ha comprovat. 

One Response to El dia que mai hauríem volgut viure ha arribat. Oriol i Gifré Jordan

  1. avui a les 12h. a la Plaça Catalunya 1 minut de silenci amb el Rey, el Rajoy, Saenz de Santamaria …. ells son els que venen armes a l´Arabia Saudita per matar al Poble Yemení ….

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: