Els Iaio flautes independents!

No sé qui ha escrit aquest text, me l’ha reenviat una amiga, la Montse. Quanta veritat contenen aquestes paraules. Ningú pot negar que som molts els que, malgrat els nostres anys, hem sigut sempre fidels a uns ideals que mai hem trencat. Ara és l’hora anhelada. VOTAREM! Recordarem sempre la Tardor 2017, EL Montseny i la seva llum anunciant esdevenidor.

S’ha comentat que a les concentracions de suport als “investigats” pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent “gran”. Certament, semblen majoria de gent “gran” els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de “voluntaris de seguretat” ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d’independents som gent gran. Vull comentar qui som aquesta gent “gran”.

Som gent d’entre 60 i 70 anys. (No només, clar!) Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l’assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català  amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cine clubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l’Escoltisme. Som aquells joves que omplí­em els recitals de Raimon i Lluí­s Llach. Som aquells joves que vam “suar socialisme” el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d’estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per oferir escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles dels Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistí­em a xerrades i conferències al CIDOB i a l’ICESB on poguérem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuich. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l’exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE, LCR, PTE, BR, … fins a quedar a l’òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves “curtits” i entrenats en la lluita contra la dictadura i per a conspirar en la clandestinitat. Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en “peu de pau”. Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que “el alcoyano” per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l’esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar, de petits els Cors de Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d’aquells pares que no van poder anar a escola més enllà  dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d’aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven “no et fiquis en política fil meu”, i no els vam fer cas. “De vegades la pau, no és més que por”. I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi son en la lluita per la independència. “Los viejos rokeros no mueren nunca” i si ells van viure “per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa”, i nosaltres hem vingut “d’un silenci, antic i molt llarg”, nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana.

HO FAREM, ARA ÉS L’HORA, ENDAVANT LES ATXES!

One Response to Els Iaio flautes independents!

  1. josep dice:

    Jo també sóc un d’aquests.
    Visca Catalunya!

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: