12 homes sense pietat. Teatre de l’Ametlla del Vallès

Interessant i profunda obra de Reginald Rose, escrita per TV adaptada posteriorment al cinema i teatre, estrenada a EEUU el 20 de setembre de 1954, quan presidia el país Eisenhower.

El Grup de Teatre del Casal Parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana, dirigit per Jaume Galobart i Nuria Dantí, ens van delectar i fer rumiar una bona estona amb aquella història que ja ens va fascinar quan la van passar  pel cinema encapçalada per Henry Fonda, Lee J. Cobb, Martin Balsam…Dirigits per Sidney Lumet

Dotze homes molt ben caracteritzats, cadascun amb el seu pensament i manera d’obrar diferent, com s’escau a la família humana pensant: Miquel Espel, Albert Valls, Marcel Galobart, David Duran, Enric Cabot, Arnau Masclans, Jordi Solé, Albert Ribera, Pere Nadal, Jaume Uñó, Toni Casanovas, Quico García i Jordi Canadell formen part d’un Jurat Popular que ha de resoldre el cas d’un assassinat. Van mostrar .nos el millor de cadascú, per esbrinar la innocència o la culpabilitat d’aquell noi  que , procedent dels barris baixos de la ciutat va matar son pare de forma brutal. En una primera roda de votació, quan tots van decidir que era culpable, Albert Ribera va dir que no ho tenia clar,  que no volia enviar a la mort a aquell home sense parlar.ne i revisar a fons el cas. Aquells dotze homes han de decidir,  per unanimitat, Sí o No, a la culpabilitat que el portarà a la cadira elèctrica.

Enginyosa estratagema la d’aquest que no ho te clar, i vol aprofitar tots els recursos possibles per esbrinar-ho.

Surt a relluir el bo i millor de cadascú d’aquells homes enclaustrats fins a decidir Veredicte o renunciar al testimoniatge: el seu pensament, els seus anhels, el seu desig d’acabar ràpid per no perdre’s un partit de Beisbol o, el que està encaterinat en què es tracta d’un assassí, al que cal fer fora del món dels vius.

Interessants els raonaments de l’home numero 8, l’Albert Ribera, que esmicola tota la situació: el fill, la discussió amb son pare, l’amenaça amb aquella frase “et mataré. L’home tolit al seu llit, que ha de fer un tram a la seva habitació per arribar on pot veure i endevinar què passa. La dona que mig adormida veu l’assassí a través de la finestra de l’últim vagó d’aquell tren que passa en aquells moments.

Fent front a la història, xoca la valentia del que te el dubte i, poc a poc el va esbrinant fins a trobar el veredicte…. No l’explico, millor veure l’obra.

Recomano que no deixeu de veure l’obra sigui al teatre sigui baixant la pel.lícula per TV. Considero que és cabdal, per a revisar de tant en tant i educar el nostre pensar. Corrobora la necessitat de NO improvisar ni creure, allò que alguns, en determinades  situacions, ens volen fer còmplices de les seves maneres de plantejar-les i decidir-les. Si hom treballa be, la veritat acaba guanyant!

Be a tomb en aquests moments de temença que vivim. No ens ensorrem, busquem la veritat i, segur, que es deixarà trobar, si encara no la tenim assumida.

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: