A l’amic Jordi Sánchez

Benvolgut Jordi: costa d’entendre el què està passant, que gent assenyada com tu i el Jordi Cuixart estigueu empresonats per defensar unes idees que, justament son majoritàries a la nostra societat.

Son les meves, les que ja tenien i per les que somniaven els nostres pares, els nostres avis  i  ja veus, sou vosaltres, una tercera-quarta generació després, els que patiu l’oprobi dels dictadors actuals-viva imatge dels anteriors.

Mai han entès la nostra il.lusió i esperança en la conquesta d’un món més just que permeti acabar amb la servitud d’una llengua imposada, tot i que sabem que és la nostra segona llengua.

Tristament és la que ens ha portat a una situació com l’actual, perversa: tancar-vos a la presó el dilluns 16 d’octubre, quan vau anar a declarar a Madrid i la Magistrada us va titllar de perillosos, adduint  Sedició , per intentar mobilitzar la ciutadania en contra de l’Estat, i la pretensió de declarar la Independència de Catalunya.

Recordes quan vam posar en marxa la Fundació Catalunya llibertats els anys 90, a instàncies de Danielle Mitterrand i la feina que vam tenir per la seva aprovació? El sol nom “Llibertats” els sonava a subversiu. Vam fer bona feina mentre va estar vigent. Vam treballar de valent amb Xerrades i vam fer bona labor amb mestres a les Escoles. Vam portar a Barcelona gent notable, poc després del despertar d’aquella llarga i negra nit, que ara, SXXI, de nou ens volen imposar. No se’n sortiran!

Per què hem arribat on som ara, i per què alguns han caigut tant baix? Amb amics d’aquells temps inclosos. Em dol l’ànima, quan hi penso.

Alguns imagino perquè hi han muntat la vida, mentre que altres ho hem fet sempre tot per convicció, per uns ideals que res, ni ningú, ens pot robar.

Cuida’t, et necessitem sà i estalvi. Molt enyorats la Sussanna i els teus fills que no entenen  què passa, sobretot les nenes. Tampoc ho entenem nosaltres, els que sempre et teníem a ma i, la teva valuosa opinió ens servia per a fer feina.

Jordi, aprofita el temps per escriure, per pensar, per reposar. El futur que ens espera serà laboriós.

No t’oblidis dels que, tot i que estem fóra, neguitegem per vosaltres, empresonats com a vulgars malfactors.

Esteu en el punt de mira del món civilitzat -menys civilitzat del què caldria-, els representants dels quals no entenen què passa a Catalunya. Nosaltres Sí, ho entenem però, No ho aprovem.

No tenen cap mena de raó. Guanyarem la batalla. Us estimem! Us volem fora ja!

Un petó ben fort per a tu i altre, pel Jordi Cuixart. Vaig estar amb ell a Granollers.

montserrat ponsa

4 de novembre de 2017

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: