Presos polítics. Els volem a casa

Vergonyant la situació que viu el nostre país, repressió per part d’un Estat que fa figa, que te por de caminar sol. Com que necessita el nostre suport econòmic, no permet que ens en anem.

Diuen que enraonant la gent s’entén però, el diàleg ha estat sempre de sords…No volen escoltar-dialogar, simplement, volen imposar i, ho fan.

Curiosament els ciutadans de Catalunya ens hem enfortit. No tenim por de dir que volem ser lliures, que volem viure sense cuirasses, sense esglais.

És una situació com la que es produeix quan un fill vol emancipar se. Ha de tenir clar que, a partir d’aquell moment tota la responsabilitat serà seva, i haurà de fer front al que es presenti, en el moment que els deixem lliures per a decidir el seu futur.

Nosaltres ho tenim clar però els nostres “veladors” els que fins ara ens han “dirigit” -no pas amb l’estima necessària-  NO ens deixen marxar. Si tant ens volen, per què no s’ho han plantejat abans i ens han tractat millor?

De moment els EXIGIM que deixin en llibertat els Jordis, tot recriminant la inacceptable la forma en què els van empresonar. Pura vergonya! Ho estan disfressant de manera que, els de més enllà de l’Ebre es creuen el què els diuen des del Govern de la Nació, mentides inacceptables.

També cal que puguin tornar de l’exili els nostres governants… Sabem la trama que els havien preparat, amb grans dosis de ciència-ficció de la més burda.

Amics empresonats i exiliats: us volem a casa sans i estalvis. Les vostres famílies us necessiten i nosaltres, els vostres amics també. Som un poble que estima els seus com hem demostrat abastament.  Sense violència hem sortit a carrers i places, hem reclamat el vostre retorn amb gent arribada de tot Catalunya amb la que hem fet amistat.

Tots volem-exigim la vostra llibertat, escoltar les vostres experiències. No ens deixa dormir pensar amb la vostra soledat, gent acostumada a molta feina. Vet aquí que heu romàs en quietud inusitada, no buscada, tancats a pany i clau en lloc poc engrescador.

Us necessitem, vénen temps de feina grossa, la que vosaltres sabeu fer. Cal que ens ajudeu a reconquerir aquesta nostra vella-bella esperança, la Catalunya que ja havien somniat els nostres pares-avis i, ara, tenim a l’abast de la ma.

Que ningú escolti les veus de sirenes, com sempre nefastes, per enredar-esporuguir els menys valents.

Som-hi doncs! TOTS fora de la presó i de l’exili i, a treballar de valent.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: