Trio per a clarinet de Brahms. Jordi Masó, Xavi Castillo i Mireia Quintana

Teatre Auditori de Granollers Sala Petita. Divendres 17 de novembre 20:00 h

El pianista granollerí Jordi Masó interpretarà, juntament amb el clarinetista Xavi Castillo i Mireia Quintana al violoncel, el Trio per a clarinet, violoncel i piano en la menor, de Brahms.

Aquesta obra és considerada una de les peces cabdals de la música de cambra romàntica.

El concert es complementarà amb dues peces de Schumann i  la Sonata per a clarinet i piano de Standford. El virtuosisme serà el protagonista.

Programació Familiar a les 19h. Concert pedagògic a l’entorn del romanticisme de Brahms, que comptarà amb l’actuació dels mateixos músics: Jordi Masó piano, Xavier Castillo clarinet, i de la violoncel·lista Mireia Quintana.  Aclariran, als més joves: Què és un trio? Com es combinen els sons del vent i la corda? Quin paper juga el piano? I Brahms?

Les respostes, les trobaran en aquest concert familiar de trenta minuts de durada, dins el Cicle Carles Riera, l’amic, l’artista que aquest novembre fa vuit anys ens va deixar, rera una ingent tasca al Conservatori de Música Josep Mª Ruera que va dirigir i fer gran.  Aquells Concerts mensuals que ell va iniciar per tal de fer conèixer els instruments als alumnes. Una manera óptima per a descobrir amb quin millor s’identificaven i els convenía escollir.

Instigador  de l’Orquestra de Cambra de Granollers que va posar en marxa, a partir dels músics que es formaven a l’Escola.

Qui era Carles Riera? Un Clarinetista insigne que va passejar la seva música apassionada, arreu.

Era l’home culte que ens va enamorar a través del seu art, la seva paraula, la seva saviesa, la seva bondat.  L’home de família,  de la bona taula, de sobria conversa, de generositat extrema. Amic de tothom, amb el que vaig tenir el goig de compartir tasques en el Festival Internacional de Música de Granollers, i , a la Fundació de l’Orquestra de Cambra des de la seva creació. Gràcies Carles, et tenim sempre present i, et trobem a faltar. Vas morir quan teníem, encara, molta feina a fer.

Sàpigues que et portem al cor i, mai t’oblidem.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: