Salvador Cardús: d’aqui 5 dies no ho se. D’aqui 5 anys: República

Interessant Conferència de Salvador Cardús a l’Ametlla del Vallès on va intentar posar en ordre les notícies i fets dels darrers temps, pel que fa a Catalunya Fa tres anys ve venir per parlar de “On volem anar quan es parla d’Independència”, mentre que, en aquesta ocasió la proposta era: Avui 2017, “Per on anar, com”. També per ajudar a asserenar ànims.

Va ressaltar dues idees:

1-És un Conflicte Catalunya-Estat espanyol, no únicament Catalunya Espanya.

Les qüestions generals son: la manera d’entendre el poder polític, tenint en compte que Espanya, no va fer ni procés post industrial ni revolució burgesa. Controlen l’Estat, el poder,  unes poques famílies d’elit -tots son germans o cosins-, amb estructures  sempre instal.lats siguin del PSOE, siguin del PP. No defensem els mateixos interessos. Ells, la unitat d’Espanya àdhuc quan es tracta de coses greus, com el Poder Constitucional es salten la legalitat amb una estructura de poder pre moderna, NO la d’una societat avançada que ara es confronta amb Catalunya.

2-Pretenen resoldre un cas rellevant,  amb polítiques del S XIX, No les del S XXI. Per què? Perque No discutim el mateix, tenen dificultat de comprensió. Prenen decisions importants a través d’uns partits. La ciutadania però es desvetlla i comença a actuar. Sabem que el potencial que tenim davant és la gent, i és aquesta gent la que ha de decidir.

Tenim un President Puigdemont que, un bon dia es passejava per Girona en tant que alcalde i, de cop, va ser el.legit President de la Generalitat. El VicePresident Junqueres fa quatre anys que no tenia responsabilitat, ara presideix ERC. A partir d’ara serà la demanda social que decidirà qui governa. Per què amb deu anys hi ha hagut aquest canvi de perspectiva tot i la manca de mitjans de difusió? Sense adoctrinament com tenien ells .

Som un poble que hem decidit trencar hegemonies, que hem cregut en les idees, hem escoltat l’opinió públic, hem recorregut a l’humor sense por, en aquest combat polític, amb respecte. Moltes forces militars s’instal.len a Barcelona. Moment de confusió respecte l’acció de l’Estat, no imaginàvem fotos de policies emportant se les urnes, repartint estopa, sobre tot en petites poblacions de menys de 2000 habitants. Situació de Crisis comunicativa a partir de l’1-O. Amenaces, accions violentes a les que no vam plantar cara. El Govern d’espanya No accepta els resultats.  Apliquen Article 155.  A partir del 30 d’octubre ens trobem amb una guerra de guerrilles. L’Estat té l’exèrcit fort, nosaltres el poble ens defensem amb eines precàries, gràcies a la opinió pública, amb rapidesa i sorpresa.  Les guerrilles, no oblidem, que han guanyat en moltes ocasions davant l’exèrcit que és més lent.

Hem sortit al carrer, mai hem provocat cap conflicte, amb cants, amb esperança. Son dues formes d’entendre la política, ells no saben fer-ho com ho fem nosaltres aquí.

El dia 27 Puigdemont declara la Independència i poc després la deixen en stanbay. Greu reacció de l’Estat, no garanties, necessitat de supervivència econòmica, sense suports internacionals. Presos polítics, exili del President i quatre Consellers a Bèlgica. La repressió podria ser fatal.

La societat està fracturada? No, malgrat que el Govern de Madrid té gran voluntat de fracturar la. Tots ens preguntem :I ara què?

Cardús va dir que no ens podem impacientar. Cal evitar els discursos fàcils. Seguir amb les mobilitzacions, tocar de peus a terra, evitar el relaxament.

Tenim una cita el 21 de desembre. Hem de ser fidels a la Revolució de les classes mitjanes no les fan els pobres contra els rics,  son les que volen la Independència. No estan disposats a tenir morts. La variable és el nivell d’educació, quan més alt, més independència, en lluita contra la deslleialtat interna, contra el silenci de molts. És la revolució dels somriures, NO dels morts.

Cal professionalitat, som aficionats deia Cardús, sort de l’entusiasme i de les xarxes socials. Va posar un exemple molt clar: és com un combat de judo. “Guanyes amb la força de l’altre”, del que t’ataca.

Estem convençuts de que hem aconseguit molt perquè em perdut la por. La por paralitza.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: