Dia Internacional de la Ciutat Educadora. Barcelona

Simposi: El Dret Col.lectiu a l’educació

Coincidint amb el Dia Internacional de les Ciutats Educadores Organitzat per l’Ajuntament de Barcelona el Col.legi d’Advocacia de Barcelona va acollir un interessant programa que va començar el dimecres 29 amb l’enunciat “El dret a la ciutat educadora  i, va continuar el dijous 30 amb el Simposi: El dret col.lectiu a l’educació.

Notables Diàlegs amb personalitats del ram entre les quals Federico Mayor Zaragoza president de Fundación Cultura de Paz i Ahlin Byll Cataria de l’Associació per el Desenvolupament de l’Educació a l’Àfrica, van parlar sobre les ciutats i el Dret a l’educació per a tothom.

Deixaré enunciats del què es va parlar, enriquidor per ambdues parts.

Per que les coses canviïn cal que canviïs tu.  Cal fer fora tanta burocràcia. És imprescindible escoltar els educadors. Educació és una missió. Les ciutats juguen gran paper de governabilitat.

Federico Mayor va ressaltar que, en temps passats, els representants dels pobles eren masculins.

Que fa anys no ens podíem expressar lliurement. No coneixíem què passava a l’altra banda del món Que el 95% dels habitants naixien vivien, morien en un petit espai. Les dones no “pintaven” res. La por, dominava a la ciutadania.

La Transició la va anticipar el President Rusbel quan va dir Nosaltres el Pobles, No els Estats.

La proclamació per Eleonor Rusbel dels drets Humans, va alliberar els ciutadans  de la por. És a partir d’aquell moment que tenim una gran responsabilitat: podem dir Sí i, podem dir No.

Federico Mayor Zaragoza va posar èmfasi en la situació del Planeta, els objectius del Mileni, entre els quals hi ha el de fer front al Canvi climàtic: ens atansem a moments de NO retorn. Si no actuem a temps, si no atenem les advertències, no hi haurà demà.

Es va doldre dels que posen la seva atenció únicament en els Mercats, en el consum, per tal que creixi el PIB, No, en el desenvolupament humà.

Va criticar les actuacions dels que manen el món, els G/7 on uns pocs, cinc o 7, decideixen, entre els 195 països que conformen les Nacions Unides. No és a favor de tots.

Necessitem una Economia basada en el Desenvolupament Social, No pressupostos per defensa i armes.

Cal que dediquem la nostra atenció a l’Educació que ha de ser lliure i responsable. Cadascú ha de ser autònom per sí mateix, No sobre els altres.

I, per participar, hem de conèixer la realitat.

Només a partir de l’educació, serem persones capaces d’exercir amb grans principis: facultat de pensar, d’imaginar, d’aprendre, de conèixer a l’altre i, de l’altre.

No podem confondre Coneixement amb Informació. Ni, Educació amb Capacitació.

Des de Barcelona doncs, hem de ser ciutadans del món davant de reptes plurals que poden ser irreversibles.

Volem un món de nens i nenes lliures i responsables, per un esdevenidor que, entre tots hem de moderar. Volem un futur que, plegats, hem d’inventar.

M’agrada dir que, si no hi ha evolució hi ha revolució. Per evitar-ho, plegats hem d’il.luminar camins de futur…

També Ahlin Byll va parlar del dret a l’educació. Al meu país d’aquí pocs decennis, si no hi ha educació per a tots tindrem milions de desplaçats.

Ara, milions de nens que no van a escola, molts analfabets malgrat que l’educació  Primària es gratuïta. Els nens van a escola, les nenes a casa a les feines de la llar. Tenen por de perdre la identitat, problemes per sentir-se excloses pels drets d’identitat: color de la pell, idioma, religió, diners.

Molts, marginats a Barcelona, homes-dones per la seva llengua, discapacitats, apàtrides. L’escola clàssica no els va be. La no formal permet més sinergies. Va agrair les reflexions de Federico Mayor Zaragoza, la seva contribució a l’educació mundial, el seu compromís, civisme, legalitat, cooperació, la seva justícia social per a desenvolupar l’intel-lecte.

Federico Mayor va respondre que el sistema clàssic d’educació no pot donar servei a tothom en un món tant heterogeni. Els Ministeris d’Educació han de descobrir nous rols, serveis capaços d’analitzar respostes i responsabilitats, en un món on cohabiten gents diverses.

Va acabar dient  que és imprescindible viure plegats la Cultura de Pau, a partir de competències i recursos.

Que el Dret a l’educació no és exclusiva de les escoles, ho és també de la Societat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: