Parets del Vallès recorda Jordi Turull i exigeix seu alliberament.

Més de 700 persones vam participar ahir diumenge 3 de desembre 2017 a una Caminada, a Parets, demanant l’alliberament dels presos polítics entre els qual Jordi Turull, veí d’aquesta bonica població del Vallès Oriental que avui hem conegut pam a pam.

Hem acompanyant familiars i amics del Jordi empresonat igual que la resta per causes d’una Justícia injusta. Justícia d’un Govern que IMPOSA per l’Article 155, que NO accepta escoltar.

Justicia que No coneix el valor de la PARAULA, la nostra gran arma, la que obre camins, la que trenca barreres tot i ser d’expansió massiva. Serà que alguns NO la coneixen?

Hem caminat 5Km Km en franca companyonia, parlant de la situació que viu Catalunya, amb presos polítics i culturals. Amb la meitat de govern a l’exili, que de forma vergonyant no pot tornar a casa si no vol seguir la mateixa direcció que la resta.

La resta de govern català, el.legit a les urnes, ha estat desposseït de la seva autoritat i substituït  pels que la capital del Reino ens ha enviat.

A Parets ens diria una Festa parlant dels nostres amics fora de les seves llars per obeir el dictat de les seves consciències. Els ho agraïm, des de terra ferma.

Hem cantat i clamat, hem acompanyat els pares, esposa i filles de Jordi Turull caminant pel poble, fins arribar a un dels molts Parcs que disposa aquesta ciutat vallesana on hem compartir esmorzar i activitats lúdiques, a més a més de parlaments d’agraïment de la família.

Som poble sobirà, així ho demostren els actes que es duen a terme, de forma festiva, d’amistat, d’acompanyament de les famílies a les que se’ls  privat la llibertat dels seus.

NINGÚ, ens pot prohibir de dir els seus noms, ni tan sols a la Radio ni a la TV. On s’és vist! Pura Dictadura la que patim!

Els primers empresonats, els que van obrir la caixa de trons van ser: Jordi Sánchez president de l’Assemblea Nacional de Catalunya i Jordi Cuixart President d’Òmnium Cultural.

Jo no em cansaré d’escriure’ls i cridar, ni que sigui des de casa, des de la finestra o la porta. Tots hauríem de fer-ho, a entrada de fosc amb espelmes enceses o llanternes.

Jordi Sánchez Picanyol!!!

Jordi Cuixart!!!

Jordi Turull!!!

Josep Rull!!!

Raúl Romeva!!!

Carles Puidemont. President de la Generalitat!!!

Oriol Junqueres VicePresident Generalitat!!!

Joaquim Forn!!!

Meritxell Borràs !!!

 Antoni Comín!!!

Dolors Bassa!!!

Meritxell Serret!!!

Lluis Puig Gordi!!!

 

Em permeto escriure i cridar els seus noms i clamar pel seu retorn a casa,

TOTS A CASA!

Ah!!! I sense MANILLES!!! Quanta indignitat!

ELS QUE LES HAURIEN DE DUR POSADES, PER A TOTA L’ETERNITAT, SON ELS QUE ENS ROBEN i  ELS QUE HAN ROBAT amb el beneplàcit dels que manen a ESPAÑA.

Els mateixos que ara ens volen arrabassar, per la força de la violència i les armes, el nostre petit país: Catalunya. Sàpiguen que NO ho permetre’m!

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: