Si Puigdemont és investit, Rajoy cau. Joan Solé

La idea que comença a quallar en el raonament polític i mediàtic de Madrid fa créixer la pressió del CNI

En alguns moments de l’entrevista d’ahir del president legítim, Carles Puigdemont, a El Matí de Catalunya, el candidat de Junts per Catalunya repetia, una vega i una altra, que no s’ha de comprar el marc mental de l’Estat.
És insòlit que després de derrotar el 155 a les urnes el 21 de desembre encara avui el republicanisme s’entesti en raonar la seva estratègia des d’una perspectiva derrotista i sotmesa. S’insisteix en la idea que qui ha de donar explicacions és el guanyador, quan és precisament el derrotat, amb quatre diputats, qui ha de retre comptes després d’aplicar la repressió i l’autoritarisme contra una població que només volia votar.
Per quin motiu és el guanyador qui ha de dir per què vol investir un president telemàticament si és l’anomalia de residir a l’exili el que força aquesta situació? Per què cal donar explicacions del vot delegat si el fet excepcional és que hi ha presos polítics? Fins a quin punt hi ha pressa per formar un Govern amb qui sigui i com sigui si t’espera una institució amb els pressupostos prorrogats i amb les conselleries desballestades?
Demà es complirà un mes de la cita electoral, i la notícia és que els guanyadors segueixen actuant com els derrotats. I el que és més greu, els qui han perdut imposen el seu relat de cartó-pedra. A mesura que s’apropa la primera oportunitat per investir un president, el 31 de gener, les veus que des de la capital de l’Estat sospiren perquè no hi hagi sorpreses creixen. “Investidura ràpida i que no sigui Puigdemont”, sentenciava Mariano Rajoy. Doncs serà a foc lent i amb Puigdemont.
Aquesta mateixa setmana el directe!cat explicava com el jutge Llarena ha declarat secreta la investigacióels mateixos dies que falten per a la primera investidura, una pista que fa pensar en què ha obert la porta a espiar el president Puigdemont. Ahir, l’exdiputada cupaire del Parlament, Mireia Boya, publicava via tuit com a la frontera de l’Aran la Policia Nacional i la Guàrdia Civil revisen els maleters: “paranoia màxima”. Com dèiem abans, la victòria del cartó-pedra.
Si Puigdemont és investit, telemàticament o físicament, Rajoy cau. Un efecte dominó que es pot estendre en altres àmbits de poder de l’Estat. Més pressió policial, més silenci judicial, més a prop la derrota dels qui van gastar 87 milions en evitar un referèndum imparable.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: