En la mort de la Raquel

És trist acompanyar a una persona que mor en la plenitud de la vida. Esposa, mare de dos fills petits. Gran professional de la Medicina, persona excepcional segons han expressat familiars i amics a l’hora del Comiat.
Sempre costa dir adéu quan algun familiar o amic que se’n va al més enllà, però, si la vida s’estronca quan les responsabilitats maternals son inicials i rera llarga malaltia, la tristor colpeix petits i grans de forma desmesurada.
Se el que senten, he passat aquesta prova i, puc assegurar, que les paraules no serveixen per calmar el desconsol. Ajuden sí, a saber que no estàs sol però, no curen les pors, ni l’enyorança.
Ànim amics! Els que tenim fe sabem que els retrobarem però, costa suportar el tràngol.

Un petó ben gran

 

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: