Jordi Sánchez Picanyol, t’enyorem!

Hola Jordi, molt temps sense veure’t, sense escoltar-te. Sense conspirar ni parlar de les nostres famílies, tu de l’esposa i els teus fills. Jo, de fills-néts-besnéts. Avui he rebut una Carta teva. No saps com t’ho estimo.  Gràcies. M’ha fet molt feliç.

Em consta que t’enyoren, t’estimen, que et volenja  a casa Què podem fer?

Aquest Gobierno del 155 no vol ni pot entendre que som gent de pau.  Que petits i grans treballem per causes justes.  Ara, per la Independència, i per la República d’aquesta Catalunya que tant estimem.

M’agrada també tenir a prop els amics que estimo. Mirar els hi els ulls, abraçar -los, enraonar xiuxiuejant, sense soroll, de tot allò que ens interessa:

Pensaments, ànims, esperances, amors i il.lusions compartides. També de la feina, de la família, d’aquell amic esgarriat que tots tenim i, ens amoïna. D’aquells amb els quals vam compartir projectes solidaris i ara estan molt lluny, pel que fa al pensament.

D’aquella Associació Catalunya Llibertats, constituïda a instàncies de Danielle Mitterrand persona excepcional que vaig tenir la sort d’acompanyar fins a la seva mort. Ens va permetre compartir activitats amb gent extraordinària.

Te’n recordes d’un Cicle de Conferències fetes per dones a la Pedrera? Danielle Mitterrand. Rigoberta Menchú. Anisa Boumedienne, entre altres?

Ara, ens dol no tenir-te a prop en aquelles trobades que compartíem. Ara hi hem assistit però tu, hi faltaves.

Tots hem pensat que et direm quan recuperis la Llibertat robada per aquest Estat autoritari que no ens estima. Que no entén res del què fem, d’allò què volem i, no dubto que conquerirem.

Em consta que llegeixes molt, que menges poc, que el fred us aclapara.

Et recomano d’escriure en un Diari tot allò que et passi pel cap en aquests moments ja massa llargs, lluny de casa, de la feina.

Gràcies per haver servit, juntament amb el Jordi Cuixart de “caps de turc” d’aquesta malaurada història que ja fa massa que dura.

On s’és vist tanta crueltat per part d’un Govern caduc, que no vol perdre prebendes, no importa el preu?

Ara, però, ha topat contra el mur català, invencible, que no atén a lamentacions. La tossuderia de tots no te límits.

No dubto que, ben aviat, tot quedarà com un mal somni.

Ànims Jordi, aviat a casa, perquè així ho hem decidit el poble!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: