Mª Àngels Bonet i Galobart: Arbres i Plantes de Puiggraciós

La Dra en Farmàcia Mª Àngels Bonet Galobart, ens va alliçonar de la riquesa que envolta el Santuari de Puiggraciós,  en una Xerrada de les que solem fer de forma mensual el Grup Enllaç.

Flora, Arbres i Plantes representatius de la zona. Usos. Olors. Qualitats que comporten, per què serveixen, on trobar-los.

A partir de la Cultura popular dels avis-avies que, anys ha, es servien de les plantes d’aquells bells indrets per a curar seus mals, per prevenir malalties, per evitar contagis, per tractar el bestiar, ha escrit uns llibres dignes de ser llegits, ullats de tant en tant, per recordar antigues maneres de viure, sempre a mercè de la Naturalesa a la que res, ni ningú pot superar.

Què dir de les olors i  de la idiosincràsia de cadascuna, de les herbes remeieres, imprescindibles quan no hi havia remeis, quan no era com ara que a la farmàcia ho proporcionen tot però, molts productes comporten riscs. No oblidem que la majoria de productes es fabriquen amb moltes d’aquelles essències.

Va fer avinents els noms populars de les herbes, la seva utilitat, on es trobaven, elements que més tard han servit per a ser qualificats per la Etnobotànica.

Mª Àngels Bonet mentre preparava la seva Tesi Doctoral va recórrer aquest vell-bell paisatge, va conversar amb tots els què coneixien be les herbes entre els quals un pastor de Bigues Francesc Pujol que tenia clar que, a la Naturalesa hi convivim plantes i persones. Tots estem amb consonància, sotmesos a mercè del vent, de la influència-temor de què passarà, fred, calor, pluja, pedregades.

Tots els seus “interrogats” gent gran de la zona parlaven de les herbes de les quals es servien: pel ronyó “herba pedrera”; per la tos el “te de roca Jasonia saxatilles”. O els confitats d’aiguardent i oli per curar cremades.

Va calcular en més de tres mil espècies las que existeixen a Catalunya, amb les quals es fabriquen tota mena de “pócimes” com l’Oli d’avet, l’oli de ginebra, que es preparava a totes les masies per a la seva venda. Papaver somniferum, l’herba de sant Segimon . El Rosmarinus, la Lavandula latifolia a partir de l’Espígol. L’Àrnica que aplega diferents plantes d’una mateixa família. El Roure martinenc per cicatritzar ferides. la Viola alba per les criatures quan ploren, sovint per malt de panxa. Puntes d’esbarzers i mores per glopejar pel mal de boca. Els caps d’ase i Espígol per fer aigua de colònia. El Romaní el rei de la mel. La farigola gran antisèptic. L’Herba fetgera i l’Anèmona Hepàtica, molt tòxiques. La malva per expectorar i tapar cremades. La mallerenga per rebaixar la tensió arterial. L’Arç blanc fruit vermell, gran tònic cardíac. GinebróCàdec , per fer oli pel bestiar contra els cucs, la sarna, la Psoriasi. La Sajolida la reina, per salar les olives. El Saüc, el més important d’usos medicinals. Necessita ombra i humitat. L’ essència de les seves flors en contacte amb el foc, lligades amb un drap, col.locat sobre cassoles de brases, son remei de moltes malures. Les flors de Saüc que, arrebossades amb farina i llet, es converteixen amb exquisits bunyols.

Tarda per recordar, i tenir molt present sempre, gràcies als seus llibres que recomano. Entre els quals: Un passeig per la Cultura popular del Montseny.

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: