A propòsit de l’any Guinovart. Francesc Mestre

El dilluns 12 de març ens vam trobar a La Pedrera, una bona colla d’amics del Guino,
en l’acte oficial d’inauguració de l’any Guinovart. L’ànima d’aquesta trobada va ser la
seva filla Maria, que va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Agramunt.

A l’acte hi van assistir la Maria; el batlle de la ciutat i seu de la seva Fundació; l’Àlex  Susanna comissari de l’Any Guinovart, i en Llucià Homs, comissari del’exposició prevista a la Fundació Vila Casas on se’n farà la clausura.

Vaig trobar a faltar una major presència d’en Pepe Corredor Matheos,que el va conèixer bé i compartia amb l’artistal’ afecte, l’ideari i moltes vivències i que coneixe n profunditat l’obra del nostre artista.

Van haver-hi nombroses intervencions, tant en el documental que es va emetre, composteriorment entre algunes persones del públic i tothom va coincidir en certes característiques de la seva relació amb Guinovart: la seva generositat, la seva afabilitat,el seu comportament anàrquic, però per damunt de tot que era una persona estimadaper tothom qui el conegués. Efectivament, sembla impossible que unapersonalitat com la seva pogués tenir enemics, que hi hagués algú que li volgués mal, però el cert és  que en Guino va tenir un enemic molt poderós que va ser molt actiu en combatre el seu reconeixement. Es deia Antoni Tàpies i no va ser a l’únic artista a qui va atacar ambacar nissament, com si tingués l’obsessió que no hi hagués ningú més que ell, digne de passar a  la història de la seva generació.

En Josep Guinovart, admirava l’obra de Tàpies i jo també, de la mateixa manera que m’agrada molt l’obra de Picasso, tot i que la seva persona no em mereix el mateix respecte. A hores d’ara,resulta molt difícil recuperar tot el mal que se li va fer; però hi ha un suggeriment que m’agradaria proposar.

Crec que una bona iniciativa, dins les activitats de l’Any Guinovart, podria ser la d’incorporar una obra seva a la col·lecció d’obres dels amics de Joan Miró que hi ha a la Fundació Miró.

Quan es va crear aquesta col·lecció, Tàpies era membre del Patronat i va exercir el veto  a què en Guino en formés part, malgrat que Miró i Guinovart es professaven un gran afecte. Penso certament que es podria esborrar aquest injust oblit, ja que estic segur que la seva filla cediria gustosament una obra important, que enriquís, encara més, aquesta prestigiosa col·lecció.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: