Extraordinària moguda a Granollers per escoltar personalitats reconegudes pels seus clams a favor de la independència i la República, convocada per l’ANC i Òmnium Cultural.
–Llibertat d’Expressió en el món de la Comunicació amb Bea Talegón directora d’Opinió de Diario 16. Maiol Roger Cap de política de l’Ara. Carme Arenas presidenta del PEN Català. Josep Casullers Cap de Redacció de Vilaweb.
–Llibertat d’Expressió en el món de la Cultura amb Valtònyc. Francesc Ribera -Titot, de Brams-. Mariona Casanovas actriu. Laura Medina-Col-lectiu Iridia-.
–Llibertat d’Expressió a les Xarxes socials amb David Aranda -d’Alerta Solidària. Mariona Dinarès -Directora del ProgramaPopart de Catalunya Ràdio-. Alex Romaguera -periodista de la Directa. Ismael Peña -Professor de la UOC-.
Cada cop pitjor amb Silencis del poder a totes les societats, assassinats, empresonaments, control de missatges. Periodistes que menteixen, Governs que expliquen la seva pròpia mentida: Trump-Rajoy. És greu la censura tot i que n’hi ha altra pitjor que és l’autocensura que arrela a partir de la por en tocar certs temes. Hem d’aplicar-nos a no perdre el valor de les paraules, va senyalar Maiol Roger.
Josep Casulleras va emfatitzar sobre els Límits de la Llibertat d’Expressió com combatre-ho. La censura i l’autocensura en mitjans de tirada espanyola. Relats oficials difamatoris sobre la unitat d’Espanya al preu que calgui: d’artistes, de mitjans d’expressió i la censura per controlar aquests discursos. Hem vist desaparèixer grans professionals, articulistes notoris non grats que l’entramat legal ha titllat de propagar delictes d’odi respecte els CDR, les Manifestacions al carrer, les el.leccions l’1 d’Octubre.
Bea Talegón, molt punyent va dir: Las mentiras no son solo un sesgo afín a sus ideas ya que los medios desinforman, manipulan aunque, gracias a los medios, podemos contrastar realidades. Antes, en el conflicto vasco, no teníamos información de primera mano. Siguen los secretos de Estado para generar opinión al entorno de la sociedad vasca: los asesinos y sus víctimas. Ahora, aquí, se habla de terroristas-violentos, los CDR, con imágenes terribles de contenedores ardiendo, imágenes que decían Police…No eran de aquí. Ni un solo medio en España es independentista, todos son Unionistas. Lamentó que exista una burbuja: la lingüística, por lo que resulta difícil acceder a información real. Afirmó que TV3, la más veraz.
Francesc Ribera va ser molt dur en el seu parlar: Repressió per produir autocensura de l’Estat espanyol. Lluita anti repressiva del propi carcel.ler que sap el què ha de fer. Entretén a la gent a perdre la feina mentre diu que trauran els presos polítics. Vull dir-los que no estan sols. No demanem res a les autoritats de fora! FEM la República i destruïm l’Estat feixista!
Laura Medina va ressaltar la Llei mordassa de l’any 2015 per reprimir normatives sempre repressives contra els Drets civils, que el Codi penal castiga i re formula en terrorisme i executa, posant en marxa l’Estat d’excepció. La pèrdua del valor de la paraula, va estar en boca de tots els ponents.
Van comentar que la UE és un Club elitista de 400 famílies sense capacitat crítica, a costa d’una població analfabeta, emmudida davant programes infectes sense capacitat de discernir entre el be i el mal. La situació d’Espanya? Van retreure els canals informatius com a una via malsana per informar-se. Canals que haurien de desaparèixer.
Aquí sois como la Pirenaica en tiempos pasados. La situación de España es difícil con el mal llamado conflicto catalán: ha dejado a los españoles en estado de shock. Amordazan a los profesionales, han caído todos en audiencia. Ahora inyectan publicidad gubernamental.
Valtònyc -Josep Miquel Arenas Beltrán- va ser molt dur titllant la forta repressió amb la que el Codi penal castiga. No puc cantar la meva ideologia i intencions. M’ha jutjat l’Audiència Nacional amb un Tribunal d’excepció: Apologia terrorista per fer una sàtira contra el rei. La Corona s’injuria sola, cal fer-la fora, crear un Estat nou. O perquè parlo de la precarietat capitalista quan denuncio els que furguen contenidors. Va parlar de la Llibertat per Jiménez Losantos. De les amenaces a Puigdemont, a Carmena, a Anna Gabriel. La Llibertat d’expressió ha de servir per protegir les persones en risc, ni Institucions ni policies. El Rei te qui el protegeix, NO una dona violada…Hem d’anar cap a un país nou, NO 40 anys enrere.
Mariona Casanovas va comentar que, davant la deriva autoritària de la censura, els artistes son el germans pobres de la societat. Volen fer callar la veu dels artistes, titellaires, pallassos o aquells que es posen un nas vermell. Tots tenim l’espasa damunt del cap. Va criticar l’IVA que Montoro exigeix: el 21% retroactiu per Cultura, les actuacions de la jutgessa Carmen Lamela. Volen prostituir els escenaris, acabar amb la Paraula. Demanem la Defensa de l’Expressió artística. Defensem la Llibertat. Que NO empresonin les Paraules ni els Pensaments!
La tercera Taula va seguir amb el mateix to, el públic no es movia, restava amatent a tot el què es deia, abraçant els Ponents, agraint les intervencions. Fent se fotos amb ells.
La participació dels assistents a tots els Debats, van constatar la implicació que nosaltres, el poble ras, sentim en aquests moments dolorosos de llibertats retallades, d’opressió i presó per a tants companys de vida que, com nosaltres, només clamen justícia i llibertat.
Pregunta repetida: per què alguns grans artistes no es manifesten? És que no saben què passa? Ens fan sentir avergonyits. La por ofega. A través de la Paraula defensem la llibertat d’expressió.
Resposta contundent: passa que els d’esquerres, de l’Estat espanyol, NO son tant d’esquerres com asseguren, va dir un ponent. Altre: No es solidaritzen perquè son uns merdes». I va afegir, no estem aquí per a fer judicis morals, ens hem de posar a fer feina ja…
Algú hi va afegir Solidaritat No és escriure un Twiter. Hem de deixar de creure en miracles, els Drets no es regalen, s’han de guanyar!
Jo penso que hem de fer una revisió dels Pecats capitals que estudiàvem al Catecisme, endevinar quin pecat els ha portat a presó: de pensament? De Paraula? D’obra? D’Omissió? Segur que és indesxifrable.
El fotògraf Jordi Ribó va voler immortalitzar la tarda fent fotografies dels assistents.
Si a la Plaça Maluquer plena a vessar les persones romanien atemptes les disquisicions de la taula i el públic, aplegats davant el Refugi que, l’Ajuntament no va deixar obrir, per a col.locar-hi les fotos dels nostres empresonats, que van situar a terra, de forma espectacular compartint fotos de l’interior del Refugi,
la Plaça Perpinyà va aplegar Espectacles i Música per infants les primeres hores, i de Poesia i Música fins hores tardanes per a tothom i que van titular: Escamot de Sons i Versos per a tots els públics a càrrec de reconeguts artistes que van fer les delícies d’un públic amatent a sons i paraules.
Sortosament, sempre ens quedarà la Música, la Paraula, la Poesia, l’Art, l’Amistat. Ningú ens ho pot arrabassar. Gràcies a tots els que ho han fet possible: als organitzadors als ponents als voluntaris.
facebook montserrat ponsa
Me gusta esto:
Me gusta Cargando...
Debe estar conectado para enviar un comentario.