Tots som Arcadi! David Fernández

Emotiva vesprada al Parlament de Catalunya per acompanyar a l’Arcadi Oliveres guardonat amb el Premi ICIP per la Pau dimarts dia 17 d’abril 2018.

Van glosar la figura de l’Arcadi el Xavier Masllorens, President de l’ICIP i David Fernández, de la CUP, en tant que amic com tots els que el vam acompanyar en aquella sala del Parlament on es respirava PAU.

David Fernández ens va fer aixecar de les cadires, amatents a les seves paraules d’admiració i estima envers l’Arcadi. Ningú podia dir-les millor, emocionat, recordant temps d’aprenentatge prop de l’homenatjat.

TOTS SOM ARCADI,  va ser la frase amb la que va iniciar el seu parlar. ESTIMAT MESTRE, va seguir dient, i no d’Internet, sinó un mestre que connectava amb la Justícia i la Solidaritat a l’Escola lliure. Va recordar també Xirinacs: que un dia va entrar a l’escola i va proclamar la República de la Paraula. Malauradament avui vivim temps confosos però sabem que no podem defallir.

Va dir: Arcadi, és un home incansable, inesgotable, àdhuc en moments difícils. Tinc en ment que, la tardor del 93, l’Arcadi ja ens ensenyava contra corrent. Hem anat canviant tot allò que es podia canviar. Gràcies Arcadi, sense tu res seria igual: País d’aules i Escoles, de sofriment, de dolor, de racisme i desigualtats perifèriques, va ser la Primera classe contra la injustícia. La darrera, abans d’ahir d’Homenatge a altre gran dels grans, Pere Casaldaliga. Siguem lúcids, ni por ni mentides. Cal Humilitat,  Gests. Democràcia amb consciència crítica.

Abans no se’n parlava, però sí ho feia l’Arcadi. L’any 1988 eren 20 utòpics. Després, uns quants insubmisos, van aconseguir que faci ja 17 anys que  no existeixi la mili. Insubmisos perquè a l’Escola no ens havien ensenyat la Pau.

El primer gest és pensar -deia l’Arcadi-, què és el més just, tot i que No és el més convenient. Visionar les violències les visibilitzades i les amagades.

L’Escola Democràtica de l’Arcadi ens va mobilitzar, ens va marcar l’any 1990 contra la guerra del Golf, abans contra la OTAN. L’Arcadi ha estat sempre al mig, contra totes les guerres: Sarajevo, Gernika entre moltes altres.

Va clamar contra la pena de mort l’any 1974 contra Puig Antich i contra la del Txiqui. Segons ell, van ser mers assassinats.

Arcadi ha fet sempre de barricada contra la Injustícia, ma estesa a totes les lluites socials, tancades d’emigrants, es va obrir a tots els ateus –consti que tots creiem en ell-.

Ha lluitat contra la geografia de les desigualtats. Ha estat al servei dels Drets Humans. L’Arcadi és i ha sigut sempre punt d’arribada, un valor sense preu. Resistent, esperançat curull de generositat.  Diu l’Arcadi calen estructures democràtiques a les Nacions Unides.

Present al front de totes les mogudes Marxa per la Llibertat, contra les guerres arreu,  del Golf,  d’Iran…

Pugna per l’Educació per la Pau i la NoViolència a les Escoles. Contra la presència militar en els espais educatius que afecten els nostre joves. Ara clama, en tant que compromís  per la Pau, contra les propostes que mantenen a presó politics sense càrrecs ni judicis.

Va acabar dient que les opcions per la No violència, son l’esperança del nou País que volem: desmilitaritzat.

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: