Josep Mª Roger i Oriol García : Els professors toquen al Conservatori de Granollers

Els professors toquen… bonic reclam per animar els alumnes a escoltar els seus mestres i, a fe de món que en saben: de música, d’ instruments, dels grans músics de la Història, i, de manera especial, d’explicar-ho per a fer-ho creïble i engrescador.

Van mostrar-nos els seus instruments, Piano forte i el Corno di Bassetto, originaris d’una època gloriosa i dels músics que els donaven vida, així com els materials emprats en la seva construcció.

El Piano forte, una vertadera joia amb la que Roger sap com “jugar-hi” per a  gaudi dels assistents. És un gran Mestre!

El Corno di bassetto -abans de fusta de boix, ara fusta negra de banús-. García va explicar que hi ha Notes que han variat. Que l’instrument també ha canviat de forma, s’ha doblegat per tal de fer més fàcil “jugar-hi”, col-locat entre les cames, dels diferents sons.

Van anar presentant les obres que interpretarien, èpoques, amb molts per què a l’entorn de cadascuna.

Concert meravellós durant el qual ningú gosava ni respirar: Haydn, Schubert, Bethoven, Saumell

Estar prop seu és sempre una Lliçó Magistral. Josep Mª Roger ja ens hi tenia avesats però ara s’hi ha sumat els seu alumne Oriol García que, si es descuida una mica, li prendrà la davantera.

M’ha sortit així però NO ho penso, Roger és un tot, un cos savi, un home que no juga de cara a la galeria com sol fer avui la majoria. Fa les coses perquè li surten de l’ànima. Només cal mirar-lo quan actua, com ahir, que vaig tenir la sort de seure en un lloc on podia contemplar-lo de ple, les mans, els dits, els peus, la cara, els ulls, sempre, somriure als llavis. Sí però, movent-se al ritme que pertocava, mirant l’alumne embadalit…

Vaig pensar molt amb l’amic que ens va deixar Carles Riera. Ho vam comentar amb la seva companya lÉsperança a la sortida. Josep Mª Roger me’l recorda molt. Enamorats de la seva feina, la seva vida és música pura, i, a més a més, tenen la genialitat especial de saber encomanar-la: als alumnes, a les famílies, als amics, jo diria que al món.

L’Oriol García ha pres el mateix camí, quina sort…Tots hi sortirem guanyant, i ens ajudarà a soportar aquesta trista societat que vivim, mancada de valors, on la majoria viu pensant només amb  les ciències que els donaran grans guanys, oblidant la serenor que ens aporta la música, pur Art i que ha de formar  part activa de la vida quotidiana. Trista vida, si hi falta la música.

Consti que l’Oriol García m’ha promès uns comentaris del Concert d’ahir, que aniré reclamant fins a poder-vos-els oferir.

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: