Josep Mª Boixareu. Llerona . Un paradís natural

La Gna. Maria Lourdes va presentar com seria l’acte a Puiggraciós. Jo, vaig presentar el Josep Mª, fent història de la nostra amistat justament a partir de trobades a Llerona amb Mn Joan. Després vam ser partícips de l’Ateneu per la Dignitat força anys.

La presentació que va fer el Josep Mª Boixareu d’aquest nou llibre ens va fer sabedors del què ha estat per ell Llerona, la seva relació familiar però també amb el poble, amb la gent. Ha treballat amb la passió que li és habitual tot i doldre’s de que Llerona hagi passat de l’Arxiprestat de Terrassa al de Barcelona.

Existeix una química Llerona-Puiggraciós des de sempre. Des de casa veig el Santuari que, ara, amb els canvis, es diria ens volen arrabassar.

 

Va fer una passejada pels diferents temes de forma àgil però profunda, començant per l’any 1935 quan els seus avis, ell era mestre rural, hi van comprar una caseta i s’hi van instal.lar. M’hi han arrelat la família, les vivències, els boscos, els arbres.

En el llibre ha prioritzat la gent i les cases, he xerrat amb tothom, conec totes les cases.

La riquesa de Llerona? la seva gent, les tradicions però també l’arqueologia, molta riquesa sota terra, amagada. Molts Documents en llatí i Castellà antic.

Les Masies del Pla de Llerona son un valuós testimoni del passat, malauradament: moltes, se les va carregar el nomenat progrés.

Una gran icona, però, és l’església  parla de la nostra Història sobre un assentament romà, sobre restes ibèriques. La primera notícia sembla es troba l’any 890. Església molts cops arrasada, sembla que va ser, anys ha, un Convent de monges.

Va ser Parròquia fins el 1575. Portalada romànica del més pur estil, va ser cremada l’any 1936.

Parla així mateix de la història de les campanes de la sacristia, la rectoria.

Terra fèrtil de conreus, de vinya, de blat, d’oliveres. Ara però, la mongeta del ganxet és el nostre més important producte.

Escut d’armes, vitralls, Arxiu amb molts Documents antics Ex Libris de Francesc Tarafa fill de Llerona.

Ens va instruir respecte les cases pairals, la gent que hi segueix habitant treballant les terres  que ha visitat i conegut. La importància dels regadius que ja el Rei, en el S XIII els en va fer concessió: les aigües del Congost a Can Bou i a Can Jubany, han suposat una gran riquesa compartida entre els veïns.

Malauradament els nous temps han modificat la fesomia de l’entorn, moltes cases han desaparegut, han sigut enderrocades per a nous usos. S’hi han instal.lat més de 150 empreses. Diuen que han servit per donar feina als veïns.  

D’uns anys ençà estan preocupats per la possible construcció del 4art Cinturó.  Xafaria Llerona, mataria els arbres, acabaria amb la riera i amb aquesta reserva natural que sempre ens ha acompanyat: plantes i ocells, arbres, rierols. Deixo que descobriu vosaltres mateixos aquesta riquesa que, es diria, que la civilització ens vol arrabassar.

Sortosament, afirma Boixareu, el Marti Boada se n’ocupa i, posarà totes les traves possibles a partir dels seus raonaments. Prou malmesa està ja Llerona amb les construccions que, fa uns pocs anys, tots recordem be l’alcalde i les autoritats que van permetre: edificar blocs de pisos davant l’Església de Santa Maria de Llerona. Ah!  I  ningú del Govern català que vetlla pel Patrimoni va dir ni piu…

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: