Cultura a l.Abast.

Em costa imaginar com vivíem abans, quan jo era petita. Ara, ens podem permetre activitats lúdic-culturals selectes si som capaços de saber escollir.

Aurore

Cineclub Associació Cultural Granollers ens va oferir, diumenge passat 20 de maig una pel-lícula extraordinària. Consti que sempre son bones, saben triar-les però aquesta ratlla el súmmum. Si teniu ocasió de veure-la No us la perdeu: Aurore de Blandine Lenoir una guionista directora-actriu que combina la seva vida entre aquestes facetes. Va ser el primer treball en tant que Directora l’any 2014.  Sembla que la trama va sorgir arrán d’una experiència personal.

Feina-Amor-Família-Solitud. No us la perdeu!

 

Escolania de Montserrat. Vicenç Prunés, orgue.

Església parroquial Sant Esteve de Granollers. Divendres 25 de maig. Concert inclós en els actes de commemoració del 80 aniversari del Bombardeg sobre la nostra ciutat. Hi van actuar també Germán de la Riba baríton, Carme Giménez rapsoda.

Bon repertori dels 44 escolans dirigits per Llorenç Castelló.

Vull ressaltar la Improvisació del bombardeig -orgue sol- amb Vicenç Prunés, que ens va fer reviure com deurien ser aquells minuts, quan les forces aèries italianes van sumir Granollers a mort i caos.

Vicenç Prunés ens va situar en aquells moments, les 9 i 5 minuts del 31 de maig de 1938. les seves mans, els seus dits van recrear-nos amb son especials: d’ himnes revolucionaris, de bombes, de responsoris pels morts, finalment, la calma. Gràcies amic Prunés, vas estar magistral.

 

Circ Cric Sant Esteve de Palautordera amb Marcel Gros

Dissabte 26 a la tarda vam gaudir d’una vetllada genial amb aquest Pallasso de la meva terra, que van presentar el Tortell Poltrona i la Montse Trias en el Circ Cric: Marcel Gros, un clown i pallasso del Bages un dels fundadors de la Cia. Teatre Mòbil. Gran admirador de Tortell Poltrona, igual que jo.

Sort que la gent menuda de casa meva no em veien. Anàvem amb una amiga amb la qual, vam seguir fil per randa totes les indicacions que feia Marcel Gros, sobre tot a la quitxalla. Consti que, durant més de dues hores ens vam sentir “nens”, seguint les seves instruccions. Us ho recomano: no deixeu d’anar a veure Pallassos… descobrireu que donen sentit a la nostra vida, eduquen a perdre la vergonya, a sentir -nos solidaris de tothom, dels que tenim a prop i dels que son lluny. A l’acabar, va sortir a fora per abraçar nos. Genial!

Avui m’espera vetllada musical al Teatre Auditori de Granollers. Demà ho comentaré

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: