Puiggraciós clama per la Llibertat amb Mariona Casanovas-Enric Majó-Tais Costa. Fotos Ramón Ferrandis

 

Interessant Acte poètic-musical, festa que va reunir nombrosos amics del nostre Santuari, per clamar pels empresonats i exiliats polítics pels quals vam exigir el seu alliberament i retorn a casa. La Germana Rosa Julibert va donar la Benvinguda als assistents i als artistes, després de saludar els pares i germanes de Jordi Turull presents a la festa.

Mariona Casanovas i Enric Majó rapsodes i Tais Costa Ruera violoncel, van oferir mostres del seu art, un excels repertori ben triat, que es va dur a terme  enmig d’un silenci inusual, trencat només pel clamor dels aplaudiments. Ningú volia perdre’s cap mot, en el que va ser un excel.lent duel de paraules, NO d’aquelles que se’n du el vent sinó de les que fiblen la intimitat dels que les escolten i no volen deixar que se’ls escapi res. També ben escollides les peces del cello, fruit de la passió de la nostra celista, bona amiga.

Va produir-se una vertadera simbiosi, d’aquelles que no permeten que ningú visqui sense l’altre: intèrprets-públic. Intèrprets entre ells.

Pujava tant el to, i l’entusiasme dels assistents que la Mariona i l’Enric van enardir amb gran força colpidora tanta, que va fer aixecar els assistents dels bancs. Obres? Molt escollides dels més grans poetes: Espriu. Machado. Salem Zenia. Jordi de Sant Jordi. Passolini. Maria Mercè Marsal. Mercè Amat, entre d’altres…

Extra tot el Programa, i de to elevat els bisos:  la Mariona va cloure  amb Podries de Joana Raspall i, l’Enric, amb el Romance de la Guardia civil,  obra de Garcia Lorca que no van deixar ningú indiferent.  Ni als que ja els coneixíem ni als que els escoltaven, potser en viu, per primera vegada. Excel.lent la Tais Costa, amb gran domini del cello, oportuna com pertoca a una concertista-professora que sap escollir el què cal en cada moment. Va començar l’Acte amb el Cant dels ocells. Van anar intercalant, enmig de les poesies: la Ricercara N 1 de Gabrielli. Courante de la Suite 2 de J.S Bach. I va cloure amb la Sarabande suite 2, també de Bach.

La Caixa de Solidaritat amb els presos i famílies va ser també digna d’encomi. La festa va seguir força estona amb fotos i comentaris.

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: