Sense aigua?

Avui, revisant arxius, he trobat aquest article publicat fa deu anys a Nació Digital. Segueix vigent com la majoría que hi vaig escriure setmanalment . Res ha canviat.

Titol? Sense aigua com s’ho manegarà la Societat de lopulència?

Sobta,  d’escoltar, com a nous, els consells que ens donen pel que fa a reduir la despesa d’aigua: procurar no obrir les aixetes a tota potència a l’hora de rentar-se les dents o dutxar-se; no regar en excés; tenir cura amb l’aigua dels vàters i posar-hi un dosificador…  Fa riure o, més aviat, fa plorar. La gent de la meva generació ho hem tingut clar des de sempre, vet aquí sinó els greuges que ens fan els més joves: sempre rondines i dius el mateix: tanca la porta, apaga els llums, compte amb l’aigua, no cal que obris l’aixeta a tota pressió, acaba’t el que queda al plat…Son normes que teníem ben apreses, ens ho havien inculcat els grans i així ho hem fet nosaltres amb els nostres fills però, què passa amb la tercera generació, la de l’opulència? Son avui més feliços els ciutadans que ho tenen tot? I l’il-lusió que teníem quan aconseguíem quelcom que no era habitual, la tenen avui els nostres joves avesats a tenir no importa què, no importa d’on, no importa el preu?

Piscines a dojo, banys i dutxes sofisticades a gran pressió amb la conseqüent despesa exagerada, cap contenció a l’hora de canviar-se de roba: una hora d’esport, altra de gimnàstica, una roba pel cole, altra per anar amb els amics, i, tot a rentar no importa si s’ha usat dues hores. I el mateix passa amb els llums ningú n’apaga cap, ningú tanca mai una porta. Son exigències per una bona educació, tristament avui en desús . Tothom és ric o al menys tothom vol aparentar-ho, i si t’exclames et titllen d’antiquada. Quina mena de civilització la nostra que no encomana el “vici” de l’estalvi en un mon ple de vicis.

Això pel que fa a les famílies però, què passa amb els responsables de l’aigua municipals? Paguem, en cada rebut,  unes taxes pel manteniment de les canonades que, si estiguessin en bon estat de conservació, no deixarien escapar el percentatge exagerat que diuen que es perd… No parlo de quantitats perquè no son iguals a tots els municipis però si puc dir que son considerables. Per què no exigir es facin les obres pertinents per a no deixar escapar tants cabals en lloc de fustigar-nos amb malastrugances que si be és cert que arribaran, intentin fer tot el que està al seu abast per pal-liar-les o retardar-les?

A més, per consolar-se d’altres malsons que els afecten, els nostres polítics han trobat ara altra manera de mortificar-nos, i, igual que els falsos profetes que alcen la veu predicant mals auguris, es retreuen públicament, els uns als altres, del que haurien d’haver fet i no han fet. Vergonyant!!!

Siguem rigorosos per a poder ser exigents. Donem exemple primer, demostrem que si volem podem reduir la despesa d’aigua. Exigim tot seguit i controlem si cal, que facin els seus deures si volen que siguem fidels pagadors d’allò que ens prometen, un bon servei del què sigui, en aquest cas l’aigua “de boca” com ara de forma ridícula solen dir. És molt còmode cobrar impostos, que estic segura que pagarem contents si sabem que reverteixen a favor nostre. NO  però si ells, l’administració, no fa el que li pertoca.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: