Victimes atemptat de les Rambles

Avui, 17 d’agost de 2018, aniversari dels atemptats a la Rambla, ha servit al rei d’españa per passejar per Barcelona. No se’l veia gaire còmode. Tanta policia, tanta escorta -més que damnificats i ciutadans- no el deixaven gairebé respirar. Per sort no ha parlat.  De què podia parlar a ca nostra? Hauria sigut un moment ben oportú…Location of La Rambla to the nearest metro stop. Click for a magnified view of this mapHomenatge als morts-ferits i a les seves families Ajuntament de Barcelona.

Qui l’acompanyava apart de la seva família? Els/les manaires de torn, sense massa pena ni glòria, i, curiosament, poca gent a l’entorn, excepte una dona rossa que corria d’un cantó a l’altre per veure si el rei li donava la mà…. El control era exhaustiu, fixeu-vos que la TV era un petit requadre… Imagino que, per no donar fe dels que hi havia darrera, pocs i, amb distintius que no venien al cas.

Missatge per els damnats, que han llegit set persones, en set llengües. Les que utilitzaven les víctimes i les seves famílies i, encertades cançons que 50 alumnes d’ Escoles de Música de Barcelona han interpretat per homenatjar els morts i a les seves famílies: El cant dels ocells de Pau Casals, ‘Imagine‘ de John Lennon, ‘Hallelujah‘ de Leonard Cohen i Qualsevol nit pot sortir el sol de Jaume Sisa. Alguns amb els seus instruments, altres amb les seves veus.

Comentari d’una amiga que hi era present?

Diu la Míriam: La Ingrid i jo hem arribat a dos de deu a la Pl. Catalunya. Tot tranquilet, quietó i estrany. La diferència era que tothom vestia pulcre galanteria. Arribarem a l’entrada de la plaça i llavors veiem com aquells que portaven cartells o pancartes els havien de deixar fora i en canvi, qui portava banderes espanyoles eren immunes als controls. Pulcra galanteria.

I de sobte, sents el cant dels ocells entre banderes i crits de viva el rei. Pulcra galanteria.

I entre tanta galanteria parada de “gorros” amb la bandera i mirades de reüll quan et sentien parlar la teva llengua. Galants, molt galants.

Després, entre tant blanc, tanta educació i tanta bona vida, diem…Nem!!! amb els nostres, els que estan en silenci. I deixem la galanteria per tornar a la realitat.

Clamem ben fort un MAI MÉS…

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: